Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris català. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 d’abril del 2012

Enllaçats pel català




L'IES Felanitx converteix la 'Jenifer' en 'José Ramón'

Se suma a la campanya Enllaçats per la llengua amb una particular versió de la cançó dels Catarres
Vilaweb, 5/04/2012

dijous, 9 de febrer del 2012

Defensem el català a l'escola!

http://www.blogger.com/img/blank.gif

Calen voluntaris per a defensar el català a l'escola

Somescola començarà el 15 de febrer una campanya per a recollir adhesions al manifest

divendres, 13 de gener del 2012

JORNADA D’ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA PER A PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA I DE BATXILLER

Què fem amb la llengua en l’ensenyament?
Eines per a la seguretat i l’assertivitat en la docència de
matèries en valencià. 
La jornada es dirigeix al professorat de secundària i batxillerat
que imparteix matèriesen valencià en qualsevol assignatura i pretén
oferir instruments pràctics de suport en els dos sentits que més
solen preocupar els docents. D’una banda, tècniques i habilitats
assertives i comunicatives, tan importants per a transmetre els
continguts com els continguts mateixos.
De l’altra, el bagatge lingüístic fonamental que assegura la
qualitat lingüísticad’una manera pràctica i centrada en les solucions.

No sé si com a estudiants podem accedir, però us deixe l'enllaç
per si us interessa. 

http://www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Jornades_Professors.htm

dilluns, 19 de desembre del 2011

diumenge, 18 de desembre del 2011

Per una escola valenciana, pública i de qualitat



Prop de 3.000 persones van omplir ahir els carrers de Castelló de la Plana en defensa d'una escola pública en català i de qualitat. La marxa era la culminació de la commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló, organitzada per la plataforma Castelló per la llengua, que aplega partits, sindicats i entitats culturals.

Entre els integrants a la plataforma Castelló per la llengua hi ha ACPV, la Plataforma per la Llengua, el Bloc, ERPV, EUPV, IPV, Escola Valenciana, l'STEPV, la CGT i el SEPC.


divendres, 16 de desembre del 2011

dimarts, 13 de desembre del 2011

Inventeu paraules, que és sa

Inventeu paraules, que és sa

A la Universitat Rovira i Virgili tinc els alumnes de 1r del Grau de Llengua i Literatura Catalana. També hi assisteixen estudiants d’altres carreres d’idiomes (anglès i castellà). Són una canalla la mar de trempada, amb potencial, amb ganes d’aprendre, amb capacitat per a absorbir el que els explico (no tan sols qüestions lingüístiques), preocupats per la societat i el seu futur. En fi, un grup eixerit. (Un cop vaig sentir dir a la ràdio a l’Andreu Mayayo, professor d’Història, que el millor de la universitat són els alumnes. Doncs això.)

A cops em trobo que algun alumne diu que el mot X el corregiria perquè no és als diccionaris. Aleshores dic que, si és un derivat predictible (és a dir, si s’hi ha adjuntat un sufix determinat), no cal que l’esmenin. Que deixin fluir la llengua.

El català té una gran capacitat per a crear de mots. Com qualsevol altre idioma. Ens pot semblar que el francès, l’italià o l’anglès tenen una gran capacitat neològica; i la tenen, de fet (la gandula es diu transat en francès, de transatlàntic; els italians anomenen el mòbil telefonino, si bé també tenen la solució més formal cellulare; en anglès van crear el mot workaholic ‘feinaddicte’; etc.). Però el català està a la mateixa altura. Una altra cosa és que, al català formalitzat que aprenem a l’escola i que es vehicula pels mitjans de comunicació importants, això no es vegi (o es vegi molt poc). Però capacitat per a créixer en té, i bastant més de la que sembla a primera vista.

En poso alguns exemples; segur que xalareu:

  • Com n’hem de dir, dels participants al ral·li Dakar? (encara que es corri per l’Argentina i Xile, es diu així, el Dakar). Doncs dakarians, tal com fa el diari Regió 7 (“Tots els dakarians ja són a casa”, any 2010). No és als diccionaris, però no hi fa res. Ens cal ladjectiu? Doncs avall.

  • El mot deixalleria. S’ha format a partir de deixalla ‘resta, residu’, derivat del verb deixar. És un mot que llisca força bé, creat des de dins de l’idioma (tot i que pot haver-hi hagut influència del francès), tan de dins que no hi ha manera de traduir-ho al castellà.

  • Qui no ha sentit a parlar d’una maragallada? En Pasqual Maragall, president de la Generalitat (2003-2006), per les seves pensades, va permetre que s’encunyés aquest terme que evoca una idea impregnada de genialitat.

  • Hi ha una antiga moneda castellana, l’ochavo (és a dir, que valia una vuitena part d’una altra moneda). Això va donar el català xavo, que diem en frases com Això val quatre xavos ‘val molt poc’. El sufix -alla és col·lectivitzador, de manera que xavalla va acabar designant un aplec de monedes. (Algun lingüista va arribar a proposar, per a mi encertadament, que havíem de difondre xavalla per tal de substituir el castellanisme estrident suelto.)

  • Quan hi ha una OPA, és a dir, una oferta pública d’accions, molts economistes parlen d’opar, de l’empresa opant i de l’empresa opada. Aquest joc derivatiu -que també es troba en castellà- és necessari per a designar tots aqueixos conceptes.

  • Hi ha establiments de restauració que ofereixen truites. És una alternativa nostrada als búrguers ianquis. D’això se’n diu truiteria. N’hi ha a manta. Als anys 90 del segle XX, a Lleida, vora el Rectorat de la Universitat de Lleida, van posar-n’hi un (no sé si encara hi és; si algú hi passa que m’ho digui). També hi ha la truitera L’Ou d’Or, de Figueres; i la truiteria Flash-Flash, de Barcelona. Certament, la primera té un nom més adequat que la segona pel tipus de producte que s’ofereix; però tal volta a Barcelona necessiten menjar més de pressa que a Figueres...

  • Si tens com a gana entre hores pots fer un mos. Si el mos és consistent rai; però sovint mengem una coseta de no-re. Llavors el que ens posem a la panxa és... com ho podem dir? Jo aposto per enganyaventres. Tant hi fa que no figuri als diccionaris: si s’entén (i s’entén perfectament) ja n’hi ha prou.

  • En català es creen força noms d’acció amb el sufix -ment adjuntat a verbs: agermanament, enfosament, seguiment, moviment, acabament, agraïment, enviament, etc. Però quan es vol donar una idea d’exageració se sol posar en femení. Així, podem dir enfadament, emprenyament o empipament (tots tres sinònims) però també podem dir enfadamenta, emprenyamenta o empipamenta, que és més grossa. Aquesta distinció pot ser útil. Ma tia Mercè, de Falset, un cop va dir-me que No és el mateix el despiste que la despistamenta. I, efectivament, té raó.

  • El món de les festes juvenils permet crear coses noves ben imaginatives. A l’associació juvenil vallenca La Fàbrica, per la festa de cap d’any del 2010-2011, van muntar la Capdanyada. I al poble de Ponts (Noguera) el jovent fa anys que organitza Lo Festeto (masculinització de festeta ‘festa petita’).

  • Els valencians tenen els térmens menfot i menfotisme, creats a partir de l’expressió Me’n fot (d’això). Ja sabeu que el verb fotre vol dir de tot. Aqueixos mots poden servir per a fer fora els castellanismes passota i passotisme. Podem dir passo d’ell (com es diu en els jocs de cartes), però el sufix -ota (de valor despectiu) és vingut de fora i, si us hi fixeu, en català no creem nous derivats amb aquest sufix. Per tant, no siguem menfotaires i utilitzem el vistós menfot (Aquest paio és un menfot) i el més elaborat menfotisme (El menfotisme és una xacra).

  • Fa molt temps que es parla de canviar les províncies per vegueries. Ara no entro a discutir-ho (de fet, és un canvi més que necessari, però els polítics solen ser reacis a canviar les estructures de poder, per obsoletes i afuncionals que siguin). Sí que m’agradaria fer notar que, en parlar de les vegueries, cal fer-ne un adjectiu. El que m’agrada més és veguerial.

  • Un cop vaig sentir dir a una responsable d’un organisme governamental que, “en un atac de pidolància extrema”, havia demanat diners a un altre organisme per tal de sufragar una despesa. A pidolar ‘demanar caritat’ hi va afegir el sufix -ància, i d’aquí pidolància. Aquesta paraula tenia una formalitat aparent, bé que, de fet, era una manera d’accentuar la graciositat de l’acte.

  • Si hi ha moltes coses podem usar el sufix -am (Quin cabellam!, vaig sentir dir al meu amic Bartomeu) o -ada (Quina cotxada!, va dir un cop la meva dona en veure una corrua de cotxes). Són sufixos corrents. La massa de seguidors del Barça rep el nom col·loquial de culerada, a partir de l’adjectiu culer ‘seguidor del Barça’. Aquest mot ha passat al castellà. Igualment, els diners també s’anomenen col·loquialment calés. Aquest mot evoca els gitanos, el poble caló, perquè hi havia unes monedes més fosques que d’altres (els gitanos tenen la pell més morena que la majoria d’europeus). Quan parlem de molts diners, doncs, diem calerada o caleram (els seguidors del Barça sovint diuen que tal jugador “ha costat un caleram” o “una calerada”). I en Jordi Salvat, a l’article “Idea empresarial!” (DelCamp.cat, 24-9-2009), usa el nom bitlletada (“Avui em sento generós i us plantejaré un projecte empresarial que, si el tireu endavant, en poc temps us farà navegar enmig d’una bitlletada indecent sense haver de recórrer a mètodes com els emprats per Fèlix Millet”). (En aquest mateix article d’en Salvat hi veiem el mot facturot: “Abans d’esmorzar ja el tens fet però el lliures al cap d’unes quantes setmanes passant un facturot del quinze”. És un altre cas de creació neològica expressiva, ara amb el sufix augmentatiu i sovint despectiu -ot.)

  • El sufix -ada de ‘gran quantitat’, que acabem de veure, és especialment útil en tecs. Quan es vol dir una ‘gran menjada’ solem posar-hi el sufix -ada: una calçotada, una arrossada, una botifarrada, etc. Fins i tot fideuada, que en pronúncia valenciana és fideuà (com mascletà per mascletada, llauraor per llaurador, maür per madur, etc.). A les Terres de l’Ebre tenen les baldanes, i els estudiants de Catalana de la URV, quan fan una calçotada, alhora fan una baldanada. I això ho podem fer amb qualsevol menja (sempre que hom no estigui a règim, és clar). La Colla Pessigolla va fer una menjada de pizzes el 2009 i en van dir pizzada; ho podeu veure al seu blog, on un diu: “Espero q tornem a repetir això de la pizzada, perque també esteu fets uns artistes amb les masses de pizza!!”.

  • Com que avui dia has de presentar un currículum brillant (si no, no ets res), ha aparegut una nova malaltia: la curriculitis. Consisteix a posar-hi tantes coses com sigui possible (també si tens gat). En el món acadèmic hi ha una variant d’aquesta malaltia, la publiquitis (cal publicar molt i en llocs destacats, per tal d’omplir el currículum).

  • La darrera setmana de novembre i primera setmana de desembre del 2010, el diari satíric i canyer El Triangle alertava d’una Catalunya Ciucialista. Una altra manera de referir-se a la sociovergència, una aliança tàcita entre CiU i el PSC.

  • Hi ha gent que consideren que, en certes coses, o s’hi va a totes o més val no anar-hi. És el que se’n diu tot o res. De l’actitud d’aquesta gent, com se n’ha de dir? Fàcil: totorresista. Aquest derivat apareix fins i tot en àmbits formals. Per exemple, al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 4-3-2010 hi apareix una intervenció d’en Javier de Lucas Martín, un expert convidat a la cambra. Va començar la seva intervenció en català i acte seguit va dir: “Jo em trobe molt més còmode en castellà i, per tant, seguiré en castellà”, i dit i fet. Però a mitja intervenció diu: “yo creo que el argumento universalista que yo utilizo es un argumento que no es, si me permite la incorrección -es una incorrección aceptable, creo-, «totoresista», en el sentido de que nos coloca ante una lógica de o tot o res”. O sigui que l’home, tot i sentir-se més còmode parlant en castellà, per a expressar aquesta idea va haver de recórrer al català.

  • El nadal del 2010, la cadena de botigues de congelats La Sirena va fer una campanya publicitària (com fa sovint, val a dir). Els tríptics (i també la ràdio i la tele) deien Aquest Nadal, Sirena’t, surt a compte. Feien un joc de paraules amb asserenar-se (joc que llisca més bé en castellà: serénate versus sirénate).

  • El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’ (“es teu llit fa dormiguera”, fotolog d’Ezgaradeus, de Palma, maig del 2009). I n’hi ha molts més exemples. Si algú té exemplifiquera, que posi exemples a l’apartat de coments.

  • Al llibre Se sabrà tot, d’en Xavier Bosch (2010), hi llegim (pàgina 21) “Endreçava les seves coses fins a la collonèsima”. A la collonèsima: un nou numeral.

  • Per a feminitzar oficis i càrrecs (i altres conceptes) disposem del sufix -essa. Així, tenim alcaldessa, jutgessa, sastressa, deessa, vampiressa, tigressa. (Als noticiaris de TV3 s’entossudeixen a dir la jutge, usant una solució ben allunyada de la parla popular, on es diu jutgessa. I això que a TV3 mateix empren el terme sastressa als crèdits dels programes. En fi.) Com que vivim en l’era de la correcció política, els patges dels Reis Mags també poden ser dones. D’aquí que es creï el mot patgessa, com fa servir l’Ajuntament de Campdevànol (3-1-2011).

  • Si us passegeu per l’avinguda Catalunya de Tarragona veureu que hi ha un establiment de menjar que té per nom La Picateca. Un nom així convida a fer un tast!

  • El català crea molts noms d’acció amb el participi de passat (en femení) d’un verb. Així, una frenada ‘fet de frenar’, una encaixada de mans ‘fet d’encaixar les mans’, una caminada ‘fet de caminar, excursió’, una abraçada ‘fet d’abraçar-se’, una cantada d’havaneres ‘fet de cantar havaneres’, fer una telefonada ‘trucar per telèfon’, la portada d’aigua de Sant Magí ‘fet de portar aigua’, una badada ‘fet de badar’, una bona rebuda ‘fet de rebre bé algú o alguna cosa’, fer una ferida a algú ‘ferir’, fer una llegida ràpida ‘llegir ràpidament una cosa’, la caiguda de les accions ‘acció de caure’, la fosa de neu ‘acte de fondre’s la neu’, la represa ‘acció de reprendre una cosa’, una bestreta ‘allò que es bestreu’, etc. A partir del verb quedar ‘fet de trobar-se dues o més persones’ hom pot dir una quedada. Al fotolog de Cheltenham07 hi llegim: “Aquí una foto de l’última quedada” (setembre 2008). És magnífic.

  • El novembre del 2010, el Consell Comarcal de l’Alt Camp va editar uns fulls amb motiu d’una campanya perquè hom posés xip al gos. L’expressió posar xip és llarga, certament. Doncs al Consell Comarcal de l’Alt Camp ho van resoldre per la via ràpida (i encertada): el full tenia per títol Xipa’m i censa’m. No es van quedar aquí: al revers hi ha una mica més d’informació i hi llegim: omple la sol·licitud pel xipatge del teu gos. Aquesta mena de verbalització és d’allò més productiva. Així, jo a voltes uso el verb cafeïnar-se (dic “Anem a cafeïnar-nos?”), una manera lúdica de dir que em cal prendre un cafè per tal d’eixorivir-me, perquè puc estar una mica abatut. També hi ha el verb clicar, a partir de l’onomatopeia clic ‘acte de pitjar el botó del ratolí informàtic’. Aquest verb existeix en totes les llengües de la vora, però els xiquets catalans i andorrans n’han estès el significat: ara ja “cliquen” els botons de l’ascensor o els la pantalla del caixer automàtic. Per tant, podem dir que, en un futur molt proper, en català clicar també serà sinònim de pitjar, prémer. Semblantment es fa servir el verb lincar ‘fer un enllaç entre pàgines web’ i ‘establir una connexió entre idees’, a partir de l’anglès link ‘enllaç’. Potser no cal, ja que podem dir enllaçar, connectar... Finalment, tenim l’aplicació del Twitter, que ha donat el verb tuitejar (calcat de l’espanyol) però també piular i el derivat piulada (del qual he parlat adés) ja que l’anglès twitter significa ‘un ocell, cantar; piular; el fet de piular’. Aquest nou significat de piular més enllà dels moixons se suma a un altre, ‘explicar alguna cosa’, ja usual en català de fa temps (Si ta mare et pregunta què fem, tu ni piulis, entesos?).

  • Al programa Els Matins de TV3 (30-11-2010), a l’espai de la tertúlia, es parlava d’en José Montilla (president de la Generalitat sortint) i de n’Artur Mas (president entrant). Vegeu què es va dir quan els tertulians volien crear adjectius: en Vicenç Villatoro va dir montillà (i montillanament); en Josep Cuní va dir montilià (llatinitzant-ne un xic el nom), arturista i masista; i en Juan Carlos Girauta va dir arturí. Més diversitat és gairebé impossible.

  • I si ens cal dir que una cosa es pot fer? Cap problema: posem el sufix -ble a l’arrel verbal. Molts d’aquests derivats ja són als diccionaris: desitjable ‘que és de desitjar’, inservible ‘que no serveix’, imprimible ‘que pot ser imprès’, etc. Però sovint en necessitem de nous; doncs els creem i els diem. Així, agafable (“Aquest xicot és escorredís: és poc agafable”). O votable: bé hem de poder dir que “tal opció política és invotable” perquè no ofereix solucions als problemes socials.

  • A Andorra, una de les primeres línies de busos urbans va ser coberta per l’empresa Clípol. És un acrònim de Climent i Pol, els dos propietaris de l’empresa. Per això avui els andorrans (sobretot la gent més gran o de mitjana edat, no tant el jovent) anomena clípol l’autobús (podeu sentir una frase com “Agafem el clípol?”).

  • El sufix -aire indica generalment una ‘persona que fa una cosa’; també dóna adjectius (és el seu sentit original). Així, dansaire, escombraire, etc. A la Catalunya Nord fins i tot diuen pescaire ‘pescador’, caçaire ‘caçador’ per influx de l’occità. Tot i ser un sufix aparentment poc usat, es fa servir prou. Per exemple, a Tarragona hi ha una de les primeres xarxes ciutadanes d’internet, Tinet; els seus usuaris s’anomenen tinetaires. En altres àmbits d’internet també s’utilitza: blocaire ‘persona que fa blogs’. En altres camps n’hi ha més mostres. La maionesa Hellmann’s va emetre un anunci per televisió el juny i juliol del 2011. L’anunci consistia en una tirallonga de mots en -aire, com maionesaire i quetxupaire. Igualment, al número de novembre del 2010 de la revista Súpers!, del Club Super 3, en parlar de diversos llibres infantils, escriuen: “Tres contes preguntaires per abordar els teus dubtes existencials”. L’adjectiu preguntaire és adequat pel context: fa referència als infants que formulen preguntes a sons pares.

  • Ma filla, quan tenia 6 anys (any 2010), va demanar si compraria una colònia en una colonieria. Ja té raó: si hi ha papereries, copisteries i floristeries, per què no hi ha colonieries?

  • A l’Ordal (Penedès) hi ha una barana que, el novembre del 2010, tenia guixada una inscripció següent: ordalencament. Ni més ni menys. Una afirmació identitària concisa i per això mateix impactant. Som nosaltres, i aquí som. Hom no pot reivindicar-se amb més impacte i alhora precisió.

  • I qui no s’ha sentit alleujat quan, en voler dir una cosa i no li surt el nom de la cosa, ho resol amb un daixonses o un dallonses?

I per què és important inventar paraules (a partir dels recursos propis, com adjuntar-hi sufixos, crear compostos, fer truncacions, etc.)? Doncs perquè una llengua ha de poder créixer per si sola. Malament si l’encotillem. Malament també si només creix perquè rep interferències de llengües superposades culturalment (en el cas català, avui serien el castellà, el francès i l’anglès). Fem-la créixer des de dins; i deixem-la créixer quan creï brots per iniciativa pròpia. Que no es torni mústia! Com deia l’enyorat Joan Solà, que no se’ns revollin les paraules al diccionari, que el diccionari no faci pudor de resclosit. Avant amb la creació nostrada, avant!

AFEGITÓ (10-12-2011)

Cal esmentar el formant -sfera per la seva singularitat. El seu ús va estendre’s en el món internàutic quan van popularitzar-se els blogs. Significa ‘conjunt de blogs relacionats’ i, per tant, ja no té el significat original d’‘esfera’ que veiem en atmosfera, biosfera, semiesfera, etc. Va generar mots com blogosfera o blocosfera ‘conjunt de blogs relacionats’ i catosfera ‘blogosfera catalana’. En català, aquest formant ha tingut una vitalitat inusitada en adjuntar-se a topònims i crear, així, les denominacions de les blogosferes de regions, comarques, ciutats i altres àmbits, com Penedesfera ‘blogosfera del Penedès’, Ebresfera ‘de les Terres de l’Ebre’, Pirineusfera
del Pirineu, Vallesfera ‘del Vallès’, Pallarsfera ‘del Pallars’, Osonasfera o Osonosfera ‘d’Osona’, Bagesfera ‘del Bages’, Maresmesfera ‘del Maresme’, Anoiasfera o Anoiaesfera ‘de l’Anoia’, Ripollesfera ‘del Ripollès’, Berguedasfera ‘del Berguedà’, Lluçanesfera ‘del Lluçanès’, Girosfera o Gironasfera ‘de Girona’, Lleidasfera ‘de Lleida’, Tarracosfera ‘de Tarragona’, Reusosfera ‘de Reus’, Terrassasfera ‘de Terrassa’ (que no ha quallat, però en Joan Rovira se’l va plantejar), Barcelonasfera ‘de Barcelona’, Gràciasfera ‘de la vila de Gràcia’, Eixamplesfera ‘de l’Eixample barceloní’, etc., i encara amb altres sentits, com Ateneusfera ‘trobada de blogaires de l’Ateneu Barcelonès’. Una mostra no tan sols de la creativitat lèxica dels internatures, sinó també del tremp de la nostra societat. Bravo pels blogaires del nostre país!


Publicat en el blog Sant Tornem-hi divendres 18 de novembre del 2011

diumenge, 11 de desembre del 2011

Una llengua que camina

Com que aquests dies parlarem del tractament de les llengües a l'ensenyament, us recomane el següent vídeo.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Castelló per la llengua


Dissabte 17 de desembre de 2011 a les 18h a La Farola hi haurà una manifestació en commemoració del 70è aniversari de les Normes de Castelló.

Si voleu tenir més informació sobre el tema, podeu consultar el blog de la Plataforma Castelló per la llengua: http://castelloperlallengua.blogspot.com/


dissabte, 19 de novembre del 2011

Nous temaris oposicions

El dia 15 de novembre es va publicar en el BOE l'ordre per la qual es regulen els temaris i els procediments d'ingrés de mestres, EOI, secundària i FP. A continuació, us deixe l'enllaç a l'esmentada ordre del cos de secundària i us copie el temari de l'especialitat de Castellà, que us pot servir d'orientació fins que es publique el nou temari de la nostra especialitat. Com podreu observar, hi ha uns pocs temes més i es detallen els apartats de cada tema.

Orden EDU/3138/2011, de 15 de noviembre, por la que se aprueban los temarios que han de regir en los procedimientos de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades de los Cuerpos de Profesores de Enseñanza Secundaria y Profesores Técnicos de Formación Profesional.


Lengua Castellana y Literatura

1. La lengua como sistema y como instrumento de comunicación. Competencia lingüística y competencia comunicativa. La estructura lingüística del pensamiento.
1.1 La lengua como sistema y como instrumento de comunicación.
1.2 Competencia lingüística.
1.3 Competencia comunicativa.
1.4 La estructura lingüística del pensamiento.

2. La lengua como objeto de estudio. Teorías lingüísticas y de la comunicación en la actualidad. Los estudios sobre el uso de la lengua.
2.1 La reflexión lingüística en la historia.
2.2 Teorías lingüísticas en la actualidad.
2.3 Teorías de la comunicación en la actualidad.
2.4 Los estudios sobre el uso de la lengua.
2.5 La lengua como herramienta y como contenido.

3. La lingüística aplicada. Lexicografía, psicolingüística, sociolingüística, traducción, enseñanza de lenguas y otras aplicaciones de la lingüística.
3.1 Lingüística aplicada.
3.2 Lexicografía. Psicolingüística y sociolingüística.
3.3 Traducción.
3.4 Enseñanza de lenguas.
3.5 Otras aplicaciones de la lingüística.

4. Los medios de comunicación social. Nuevos medios y nuevos géneros textuales. La comunicación y el uso de la lengua en Internet.
4.1 Los medios de comunicación social.
4.2 Nuevos medios y nuevos géneros textuales.
4.3 La comunicación y el uso de la lengua en Internet.
4.4 Textos e hipertextos.

5. El marco común europeo de referencia para las lenguas. Las competencias comunicativas de la lengua: lingüística, sociolingüística y pragmática. Los estudios de evaluación europeos de la competencia lingüística.
5.1 El marco común europeo de referencia para las lenguas.
5.2 Lingüística, sociolingüística y pragmática.
5.3 El aprendizaje lingüístico.
5.4 Los estudios de evaluación europeos de la competencia lingüística.

6. Competencia plurilingüe y pluricultural. Lenguas en contacto. Bilingüismo, diglosia y normalización lingüística.
6.1 Competencia plurilingüe y pluricultural.
6.2 Lenguas en contacto. Bilingüismo, diglosia.
6.3 Las actitudes lingüísticas de las lenguas en contacto.
6.4 Los procesos de normalización lingüística.

7. Variación diacrónica: origen y evolución de las lenguas peninsulares. Etapas en la evolución del español: principales cambios fonéticos, morfológicos y sintácticos a lo largo de la historia.
7.1 Origen y evolución de las lenguas peninsulares.
7.2 Las lenguas prerromanas.
7.3 Principales etapas en la formación de las lenguas peninsulares.
7.4 Principales cambios fonéticos y morfológicos a lo largo de la historia.
7.5 Principales cambios sintácticos a lo largo de la historia.

8. Variación diatópica: variedades dialectales del español. El español de América. La proyección del español en el mundo.
8.1 Los dialectos históricos españoles.
8.2 Variedades dialectales del español en la actualidad.
8.3 El español de América.
8.4 La proyección del español en el mundo.

9. Variación diafásica y diastrática en español. Norma lingüística: evolución del concepto y su relación con el desarrollo de la competencia sociolingüística.
9.1 Variedades diafásicas.
9.2 Variedades diastráticas.
9.3 Norma lingüística: concepto y evolución.
9.4 La norma y su relación con el desarrollo de la competencia comunicativa.
9.5 La norma lingüística y su relación con el desarrollo de la competencia sociolingüística.

10. La competencia fonológica. Fonética y Fonología. El sistema fonológico del español y sus variantes.
10.1 La competencia fonológica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística
10.2 Fonética.
10.3 Fonología.
10.4 El sistema fonológico español y sus variantes.

11. La competencia ortoépica y ortográfica. Homófonos y homógrafos. La sílaba, el acento y la entonación.
11.1 La competencia ortoépica
11.2 La competencia ortográfica.
11.3 La corrección como instrumento para el desarrollo de la competencia ortoépica y ortográfica. Marco teórico.
11.4 Homófonos y homógrafos.
11.5 La sílaba. El acento y la entonación.

12. La competencia léxica. Procedencia del léxico español. Préstamos y neología. Organización del léxico: los diccionarios.
12.1 La competencia léxica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
12.2 Procedencia del léxico español.
12.3 Préstamos y neologismos.
12.4 Organización del léxico: los diccionarios.
12.5 Norma y diccionario.

13. La competencia semántica. El significado. Referencia, sentido y denotación. Relaciones léxico-semánticas. Los cambios semánticos. Funciones semánticas.
13.1 La competencia semántica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
13.2 El significado. Referencia, sentido y denotación.
13.3 Relaciones léxico- semánticas.
13.4 Los cambios semánticos.
13.5 Funciones semánticas

14. La competencia gramatical. Límites y unidades del análisis morfológico y del análisis sintáctico. Las categorías y las funciones sintácticas.
14.1 La competencia gramatical dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
14.2 Límites y unidades del análisis morfológico.
14.3 Límites y unidades del análisis sintáctico.
14.4 Las categorías y las funciones sintácticas.
14.5 La enseñanza de la gramática. Marco teórico.

15. Morfología: la estructura interna de las palabras. Procedimientos sistemáticos y no sistemáticos en la formación de palabras.
15.1 Morfología: marco teórico.
15.2 La estructura interna de las palabras.
15.3 Procedimientos sistemáticos en la formación de las palabras.
15.4 Procedimientos no sistemáticos en la formación de las palabras.

16. Las categorías sintácticas (I). Sustantivo y adjetivo. Estructura y funciones del sintagma nominal y del sintagma adjetivo.
16.1 Sustantivo.
16.2 Adjetivo.
16.3 Estructura y funciones del sintagma nominal.
16.4 Estructura y funciones del sintagma adjetivo.

17. Las categorías sintácticas (II). Pronombres, determinantes y adverbios. La deixis. Estructura y funciones del sintagma adverbial.
17.1 Pronombres.
17.2 Determinantes.
17.3 Adverbios.
17.4 La deixis.
17.5 Estructura y funciones del sintagma adverbial.

18. Las categorías sintácticas (lll).
18.1 Elementos de relación: preposiciones.
18.2 Elementos de relación: conjunciones.
18.3 Tipos de relaciones.
18.4 Caracterización del sintagma término de preposición.

19. Las categorías sintácticas (IV). El verbo y la estructura del sintagma verbal. Predicación y atribución. Complementos argumentales y adjuntos.
19.1 El verbo.
19.2 La estructura del sintagma verbal.
19.3 Predicación y atribución.
19.4 Complementos argumentales y adjuntos.

20. La oración: delimitación y clasificación. La estructura de la oración: nivel formal, semántico e informativo. La impersonalidad.
20.1 Delimitación y clasificación.
20.2 El concepto de sintagma.
20.3 La estructura de la oración: nivel formal, semántico e informativo.
20.4 La impersonalidad.

21. Expresión de la cantidad, la cualidad y el grado.
21.1 El enfoque funcional-comunicativo.
21.2 Expresión de cantidad.
21.3 Expresión de cualidad.
21.4 Expresión de grado.

22. Expresión del tiempo, el espacio y el modo.
22.1 El enfoque funcional-comunicativo.
22.2 Expresión de tiempo.
22.3 Expresión de espacio.
22.4 Expresión de modo.

23. Expresión de la aserción, la objeción, la opinión, el deseo y la exhortación.
23.1 El enfoque comunicativo-funcional.
23.2 La expresión de la aserción y la objeción.
23.3 La expresión de la opinión.
23.4 La expresión del deseo y la exhortación.

24. Expresión de la duda, la hipótesis y el contraste.
24.1 El enfoque comunicativo-funcional.
24.2 Expresión de la duda.
24.3 Expresión de la hipótesis.
24.4 Expresión del contraste.

25. Expresión de la causa, la consecuencia y la finalidad.
25.1 El enfoque comunicativo-funcional.
25.2 Expresión de la causa.
25.3 Expresión de la consecuencia.
25.4 Expresión de la finalidad.

26. La competencia discursiva. El texto como unidad comunicativa. Su adecuación a los parámetros de la situación comunicativa. Coherencia y cohesión.
26.1 Competencia discursiva.
26.2 El texto como unidad comunicativa.
26.3 Su adecuación a los parámetros de la situación comunicativa El discurso oral.
26.4 Coherencia y cohesión.

27. La cohesión textual (I): Procedimientos léxicos y gramaticales de referencia interna. Marcadores del discurso. Conectores argumentativos, metadiscursivos y operadores pragmáticos.
27.1 Procedimientos léxicos y gramaticales.
27.2 Los marcadores discursivos. Identificación, ordenamiento, rasgos y clasificación.
27.3 Conectores argumentativos.
27.4 Conectores metadiscursivos.
27.5 Operadores pragmáticos.

28. La competencia funcional (I): La narración. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos narrativos escritos y orales.
28.1 El género narrativo.
28.2 El discurso narrativo y su ámbito de uso.
28.3 Estructura, características y funciones de la narración.
28.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos narrativos escritos y orales.
28.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos narrativos escritos y orales.

29. La competencia funcional (II): La descripción. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos descriptivos escritos y orales.
29.1 La descripción.
29.2 El discurso descriptivo y su ámbito de uso.
29.3 Estructura, características y funciones de la descripción.
29.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos descriptivos escritos y orales.
29.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos descriptivos escritos y orales.

30. La competencia funcional (III): La argumentación. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos argumentativos escritos y orales.
30.1 La argumentación.
30.2 El discurso argumentativo y su ámbito de uso.
30.3 Estructura, características y funciones de la argumentación.
30.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos argumentativos escritos y orales.
30.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos argumentativos escritos y orales.

31. La competencia funcional (IV): La exposición. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos expositivos escritos y orales.
31.1 La exposición.
31.2 El discurso expositivo y su ámbito de uso.
31.3 Estructura, características y funciones de la exposición.
31.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos expositivos orales y escritos.
31.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos expositivos orales y escritos.

32. La comprensión y producción de textos orales y escritos. Fundamentos teóricos.
32.1 Fundamentos teóricos.
32.2 Comprensión oral.
32.3 Expresión oral.
32.4 Comprensión lectora.
32.5 Expresión escrita.

33. El discurso literario. Tendencias actuales de la crítica: la pragmática de la comunicación literaria y la teoría de la recepción. Literatura comparada e intertextualidad.
33.1 Identificación y características.
33.2 La crítica literaria.
33.3 La pragmática de la comunicación literaria.
33.4 La teoría de la recepción.
33.5 Literatura comparada e intertextualidad.

34. La lectura comprensiva y crítica de textos. Literatura e interculturalidad. Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.
34.1 Lectura comprensiva y crítica de textos.
34.2 La construcción del hábito lector.
34.3 Literatura e interculturalidad.
34.4 El canon literario.
34.5 Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.

35. Lectura y literatura.
35.1 Lectura comprensiva y crítica de textos.
35.2 La construcción del hábito lector.
35.3 Literatura e interculturalidad.
35.4 El canon literario.
35.5 Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.

36. Los géneros literarios: evolución y nuevas perspectivas. Aplicación a la enseñanza de la literatura.
36.1 Fundamentos teóricos.
36.2 El concepto de género literario en la tradición histórica.
36.3 El concepto de género literario en la actualidad. Nuevas perspectivas.
36.4 Los géneros literarios y su aplicación a la enseñanza de la literatura en la actualidad.

37. Literatura y medios de comunicación: Periodismo, televisión, cine y cibercultura.
37.1 En el periodismo.
37.2 En la televisión.
37.3 En el cine.
37.4 En la cibercultura.

38. Las fuentes y los orígenes de la literatura occidental (I): La Biblia: Mito y literatura.
38.1 Literatura hebrea, literatura hindú y literatura árabe.
38.2 La Biblia: Mito y literatura.
38.3 Los géneros literarios en La Biblia.
38.4 La Biblia en la literatura y como literatura.

39. Las fuentes y los orígenes de la literatura occidental (II): La literatura grecolatina y su proyección en la literatura española.
39.1 La literatura griega.
39.2 La literatura romana.
39.3 La literatura grecolatina en la literatura occidental.
39.4 La literatura grecolatina y su proyección en la literatura española.

40. Los orígenes de la lírica: La poesía tradicional. La poesía lírica de carácter culto: los trovadores y el amor cortés.
40.1 La poesía tradicional: Lírica arábigo-andaluza.
40.2 La poesía tradicional: Lírica galaico-portuguesa y lírica castellana.
40.3 La lírica culta: Los trovadores y la lírica catalano-provenzal.
40.4 El amor cortés.

41. La épica medieval europea y los juglares. Los cantares de gesta. Historia, sociedad y poesía en El Cantar de Mio Cid.
41.1 Concepto y orígenes.
41.2 Los cantares de gesta. La épica medieval europea y los juglares.
41.3 Las etapas de la épica castellana.
41.4 Historia, sociedad y poesía en El Cantar de Mio Cid.

42. El Mester de Clerecía: Berceo y la religiosidad medieval. La singularidad literaria del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita.
42.1 Definición. Características generales. Evolución.
42.2 Obras del Mester de Clerecía. Siglo Xlll.
42.3 Berceo y la religiosidad medieval.
42.4 La singularidad literaria del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita.

43. La tradición europea del cuento: Don Juan Manuel y la doctrina de El Conde Lucanor. Historia y ficción en la obra de Alfonso X.
43.1 Antecedentes.
43.2 Tipos de cuentos.
43.3 Don Juan Manuel y la doctrina de El Conde Lucanor.
43.4 Historia y ficción en la obra de Alfonso X.

44. La lírica culta en el siglo XV: Los cancioneros. La visión medieval y renacentista en las «Coplas» de Jorge Manrique. Las «Coplas» y la tradición elegíaca en la poesía española.
44.1 Temas y géneros.
44.2 Los cancioneros.
44.3 La visión medieval y renacentistas en las «Coplas» de Jorge Manrique.
44.4 Las «Coplas» y la tradición elegíaca de la poesía española.
44.5 Otros poetas.

45. La tradición del Romancero en la literatura española.
45.1 El Romancero. Definiciones. Origen. Clasificación temática. Estilo.
45.2 El Romancero Viejo.
45.3 El Romancero Nuevo.
45.4 El Romancero en la literatura española.

46. Los antecedentes de la novela moderna: Libros de caballerías y novela sentimental.
46.1 Libros de caballería. De la épica a la novela de aventuras.
46.2 Amadís de Gaula.
46.3 Otras novelas de caballería.
46.4 La novela sentimental. Orígenes. Características. Influencias.
46.5 Principales manifestaciones del género.

47. La herencia del teatro clásico y la crisis de los valores medievales en La Celestina.
47.1 La herencia del teatro clásico.
47.2 La crisis de los valores medievales.
47.3 La manifestación de los valores renacentistas.
47.4 Intencionalidad y sentido.

48. La nueva mentalidad renacentista: el humanismo y su reflejo en la literatura del Renacimiento. Dante y Petrarca en el contexto europeo.
48.1 Humanismo. Concepto. Características.
48.2 Humanismo y su reflejo en la literatura del Renacimiento. Humanismo en España.
48.3 Dante en el contexto europeo.
48.4 Petrarca en el contexto europeo.

49. Tradición y originalidad en la poesía de Garcilaso de la Vega.
49.1 Su persona y su obra en el contexto cultural del Renacimiento español.
49.2 Tradición poética.
49.3 Originalidad poética.

50. Trayectoria poética.
50.1 La tradición clásica y cristiana en la poesía de Luis de León. Juan de la Cruz y la experiencia mística.
50.2 Humanismo, Cristianismo y poesía en el Renacimiento.
50.3 La tradición clásica y cristiana en la poesía de Fray Luis de León.
50.4 La mística. Definición. Teorías.
50.5 Juan de la Cruz y la experiencia mística.

51. Invención de la novela moderna y realista. El Lazarillo de Tormes y la evolución de la novela picaresca.
51.1 El concepto de novela en el Renacimiento.
51.2 Novela realista frente a novela idealista. Compatibilidad y significado.
51.3 El Lazarillo de Tormes.
51.4 La evolución de la novela picaresca.

52. Cervantes y la síntesis de las nuevas formas de la narrativa renacentista.
52.1 Cervantes como síntesis de las nuevas formas de la narrativa renacentista.
52.2 La Galatea y el significado de lo pastoril.
52.3 Novelas ejemplares y el modelo italiano.
52.4 Los trabajos de Persiles y Sigismunda como novela griega, católica y renacentista.

53. El Quijote: Sentido y forma. Su influencia en la literatura europea.
53.1 Forma.
53.2 Sentido.
53.3 Su influencia en la literatura española y europea.
53.4 El tratamiento de la crítica.
53.5 El Quijote y la educación literaria.

54. Evolución de las formas y temas en la lírica barroca: Góngora, Quevedo y Lope de Vega.
54.1 Evolución de las formas y temas.
54.2 Góngora.
54.3 Quevedo.
54.4 Lope de Vega.

55. La creación del teatro nacional: Lope de Vega.
55.1 La comedia nueva frente a la obra teatral clásica.
55.2 Las representaciones barrocas.
55.3 Proyección social y política.
55.4 Lope de Vega.

56. Evolución del teatro barroco: Calderón de la Barca y Tirso de Molina.
56.1 Elementos fijos y elementos cambiantes en el teatro barroco.
56.2 Tirso de Molina.
56.3 Calderón de la Barca frente a Lope de Vega. Análisis comparativo.
56.4 Calderón de la Barca: Entre la espiritualidad, el espíritu nacional y la identificación con lo popular.

57. Los teatros nacionales de Inglaterra y Francia en el Barroco: Shakespeare y Molière. Relaciones con el teatro español.
57.1 El teatro francés.
57.2 Molière.
57.3 El teatro inglés.
57.4 Shakespeare.
57.5 Relaciones con el teatro español.

58. El siglo XVIII: Ilustración y Neoclasicismo. Análisis de una obra representativa.
58.1 El contexto sociocultural europeo.
58.2 Ilustración y Neoclasicismo.
58.3 Las ideas ilustradas y la estética neoclásica en España.
58.4 Interpretación de los géneros literarios en el Neoclasicismo.
58.5 Análisis de una obra representativa.

59. Evolución del ensayo durante los siglos XVIII Y XIX. La prosa ensayística durante el siglo XX.
59.1 Delimitación del género.
59.2 El ensayo en el siglo XVlll. Jovellanos.
59.3 Evolución del ensayo durante los siglos XVlll y XlX.
59.4 La prosa ensayística durante el siglo XX.
59.5 Tendencias actuales.

60. El movimiento romántico europeo. Análisis de una obra representativa.
60.1 Contexto histórico-cultural: La reacción anticlásica en Europa.
60.2 Rasgos que definen el nuevo movimiento.
60.3 El Romanticismo en Alemania, Francia e Inglaterra.
60.4 La introducción del Romanticismo en España.
60.5 Análisis de una obra representativa.

61. Los géneros literarios durante el Romanticismo. Mariano José de Larra. Gustavo Adolfo Bécquer.
61.1 El concepto de novela romántica.
61.2 Entre el costumbrismo y el periodismo.
61.3 El teatro romántico.
61.4 Mariano José de Larra.
61.5 Gustavo Adolfo Bécquer.

62. El Realismo y naturalismo europeos. Análisis de una obra representativa.
62.1 El contexto sociocultural europeo.
62.2 Análisis comparativos entre los dos movimientos.
62.3 El Realismo en Europa. Sthendal. Flaubert. Balzac. Dickens.
62.4 Zola y el Naturalismo.
62.5 Análisis comparativo de una obra representativa.

63. La novela realista en España. Benito Pérez Galdós y Leopoldo Alas «Clarín».
63.1 Definición. Entre el Realismo y el Naturalismo.
63.2 Novela realista y novela naturalista en España.
63.3 Benito Pérez Galdós.
63.4 Leopoldo Alas «Clarín».
63.5 Evolución de la novela realista y naturalista.

64. La literatura en la crisis de finales del siglo XIX. El Modernismo. La Generación del 98.
64.1 El contexto sociocultural en España y en Europa.
64.2 El Modernismo.
64.3 La Generación del 98.
64.4 Modernismo frente a noventayochismo.

65. Los inicios de la modernidad poética: del Simbolismo a las Vanguardias. Un antecedente: Baudelaire. Antonio Machado y Juan Ramón Jiménez.
65.1 Del Simbolismo a las Vanguardias.
65.2 Un antecedente: Baudelaire.
65.3 Antonio Machado.
65.4 Juan Ramón Jiménez.

66. Las vanguardias literarias europeas y española: Relaciones. La Generación del 27: Tradición y vanguardia. Análisis de una obra representativa.
66.1 Las vanguardias europeas. Las vanguardias españolas. Relaciones entre ambas.
66.2 La generación del 27: Tradición y vanguardia.
66.3 La generación del 27 y su proyección en la poesía española contemporánea.
66.4 Análisis de una obra representativa.

67. La poesía española durante la segunda mitad del siglo XX. Blas de Otero y Claudio Rodríguez.
67.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución de la poesía española.
67.2 La poesía española dentro de España.
67.3 La poesía española fuera de España.
67.4 Blas de Otero.
67.5 Claudio Rodríguez.

68. La renovación de las técnicas narrativas y teatrales en la literatura occidental durante el siglo XX.
68.1 Renovación de las técnicas narrativas.
68.2 Novelistas representativos.
68.3 Renovación de las técnicas teatrales.
68.4 Autores representativos.

69. La novela española en la primera mitad del siglo XX. Análisis de una obra representativa.
69.1 La novela de la primera mitad del siglo XX en España. Concepto y forma.
69.2 Cambios producidos.
69.3 La novela en el Grupo del 98.
69.4 La novela en el Grupo del 14.
69.5 Análisis de una obra representativa.

70. La novela española en la segunda mitad del siglo XX. Análisis de una obra representativa.
70.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución de la novela española.
70.2 La novela dentro y fuera de España. Análisis comparativo.
70.3 La novela social y la incursión en las nuevas técnicas narrativas.
70.4 Análisis de una obra representativa.

71. El teatro español durante el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
71.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución del teatro español dentro y fuera de España.
71.2 El teatro español dentro y fuera de España. Análisis comparativo.
71.3 El teatro social y la incursión en la nueva dramaturgia.
71.4 Análisis de una obra representativa.

72. La narrativa hispanoamericana en el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
72.1 La prosa modernista y novela regionalista.
72.2 La renovación narrativa hacia la mitad de siglo.
72.3 El boom.
72.4 La novela hispanoamericana en los últimos decenios.
72.5 Análisis de una obra representativa.

73. La poesía hispanoamericana en el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
73.1 El modernismo y posmodernismo.
73.2 La vanguardia poética.
73.3 La poesía pura y la poesía negra.
73.4 La poesía hispanoamericana en los últimos decenios.
73.5 Análisis de una obra representativa.

74. La literatura en lengua catalana, gallega y vasca.
74.1 Literatura catalana.
74.2 Literatura gallega.
74.3 Literatura vasca.
74.4 Estudio comparativo entre la literatura catalana, gallega y vasca en los últimos decenios.

75. La narrativa, la poesía y el teatro actual. Interrelación con las literaturas americana y europea.
75.1 Narrativa.
75.2 Poesía.
75.3 Teatro.
75.4 Interrelación con las literaturas americana y europea.

Gramàtica zero



La Gramàtica zero és un treball de l'Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol, pretén guiar en el millor ús amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d'una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions.

divendres, 11 de novembre del 2011

Sigues lingüísticament sostenible. Piula per les llengües!


La campanya Sigues lingüísticament sostenible. Piula per les llengües! pretén aprofundir en alguns aspectes de la diversitat lingüística i fer reflexionar sobre aquest concepte.

Només s'hi pot participar una vegada per persona i vídeo. Pot optar al premi qualsevol membre de la comunitat universitària de la Xarxa Vives d'Universitats: estudiants, PAS i professorat.

El premi consisteix en un cap de setmana per a dues persones en un alberg de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya, en règim de pensió completa.

dissabte, 5 de novembre del 2011

Poesia oral improvisada



Aquest projecte agrupa quatre centres de secundària: l'IES L’Om de Picassent, l'IES Torroella de Montgrí (Catalunya), I’extensió de Maella de l’IES de Casp (Aragó) i l’IES Sineu de Mallorca, i compta amb el suport i la subvenció del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l'Estat) del Ministeri d'Educació.

En aquest cas, quatre instituts de secundària (de la Comunitat Valenciana, de Catalunya, d’Aragó i de les Illes Balears) han planificat -durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012- la recerca i l’intercanvi d’experiències al voltant de la tradició de la poesia oral improvisada en el context geogràfic i cultural de cada Centre, concretats en quatre encontres en cada institut en l'ordre que s'esmenten en aquesta introducció. 

És el cas també que la llengua catalana fa de vincle d’unió i d’interrelació del projecte, perquè és la llengua pròpia de les comarques on es troben ubicats els instituts, de manera que aquest serveix de retruc per a promoure l’ús de la llengua a través de contactes interterritorials importants entre els joves de tots els centres.


Podeu trobar més informació sobre el projecte a la wiki Poesia oral improvisada i també mirar els vídeos sobre el projecte que s'han fet.

Us deixem la presentació del projecte a Ca Revolta dins de la jornada Paremiologia catalana i internet. Presentació d'Amb cara i ulls, de Víctor Pàmies i un vídeo explicatiu.



1r Encontre a Picassent from albaeslom on Vimeo.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Les varietats dialectals del català en cançons

Aquesta és una altra de les propostes de projecte. Consisteix a buscar cançons de diversos grups musicals o cantautors en català i analitzar-les des d'un punt de vista lingüístic per extraure'n les característiques del dialecte que s'utilitza.


La finalitat serà elaborar una proposta didàctica per a ESO o Batxillerat en què es treballe la variació lingüística diatòpica o geogràfica a partir de cançons. Tot seguit, us deixem algunes pàgines que us poden servir d'exemple.


Varietats geogràfiques del Català

Dialectes catalans: exemples musicals


ELS DIALECTES CATALANS EN CANÇONS

Exemples musicals
Dialectes i música

Música i literatura catalana








dilluns, 31 d’octubre del 2011

Nova proposta de la dreta per acabar amb l'ensenyament del català

http://www.cronica.cat/noticia/El_PP_es_compromet_a_eliminar_la_immersio_linguistica

El PP es compromet a eliminar la immersió lingüística


El Partit Popular s'ha compromès en el seu programa electoral a eliminar la immersió lingüística a les escoles catalanes imposant un sistema trilingües en castellà, català i anglès.

El programa electora del Partit Popular per la propera legislatura inclourà la derogació del ssitema d'immersió lingüística a les escoles catalanes i la imposició d'un nou model trinlingüe que combini castellà, català i anglès. Aquest és el compromís que ha adquirit Mariano Rajoy en relació al model educatiu català, i passarà així de les paraules als fets després d'haver-se posicionat en contra d'aquest model d'èxit que funciona des de fa anys.

El partit aposta per promoure un sistema bilingüe castellà-anglès a tot l'Estat espanyol, amb l'opció d'incloure una "educació trinlingüe a les comunitats autònomes amb llengua cooficial". Aquest model s'allargaria fins al final del Batxillerat.

En un altre ordre de coses. Rajoy es compromet a no negociar amb ETA: "no negociarem amb terroristes ni per la pressió de la violència ni per l'anunci del seu cessament".

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Errades ortogràfiques al carrer

Una altra posssibilitat de projecte és la cacera d'errades ortogràfiques al carrer. Cal fotografiar imatges d'errades ortogràfiques que trobeu al carrer i comentar-les. Cada imatge contindrà una o més faltes d'ortografia, morfosintaxi o lèxic que caldrà justificar, això és, fer una explicació raonada de les errades comeses. Amb la informació recollida es pot elaborar una gramàtica il·lustrada, com ara la Contragramàtica il·lustrada de Josep Milà i Llambí.

Abans de començar la recerca, us deixem un vídeo del Polònia en què es tracta aquesta qüestió i alguna fotografia a tall d'exemple. 



















També podeu visitar el blog "Caçadors d'errades" i el vídeo "Les cacen al vol".


Carrers literaris

Com ja sabeu, un dels treballs que cal fer a l'assignatura de Compleements és dur a terme el desenvolupament d’un projecte sobre un dels continguts del currículum de Secundària i Batxillerat de la programació didàctica de l’àrea de la teua especialitat aplicada a un curs d’un nivell o a una etapa educativa.

Tot seguit, us deixem algunes referències per conéixer millor la proposta de projecte anomenada "Carrers literaris".

Callejeros literarios

Guia didàctica

Proposta d'unitat didàctica

Callejeros literarios: propuesta de unidada didáctica

Bases del projecte

Tutorials per tirar endavant el projecte



Callejeros literarios from callejarios on Vimeo.



Paseo por los Callejeros Literarios from callejarios on Vimeo.


Omplim els carrers de literatura!