http://www.blogger.com/img/blank.gif
Calen voluntaris per a defensar el català a l'escola
Somescola començarà el 15 de febrer una campanya per a recollir adhesions al manifest
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 de febrer del 2012
dissabte, 21 de gener del 2012
dilluns, 2 de gener del 2012
dilluns, 26 de desembre del 2011
Motius per a llegir
Us deixe un petxakutxa, elaborat per Toni de la Torre i Miriam Civera, que recull algunes de les idees dels ponents que van participar en el III Congrés Leer.es, titulat "Motivos para leer" i celebrat a Madrid els dies 25, 26 i 27 de novembre de 2011.
dilluns, 5 de desembre del 2011
Escola Valenciana, en defensa de les línies en català
Demanarà avui a la conselleria que no entrebanqui la matriculació a les línies del curs vinent
La conselleria no ha assegurat encara el dret dels pares de matricular la xicalla a les línies en català del País Valencià. Per això avui Escola Valenciana demanarà, en la reunió amb la secretària d'Educació, Auxiliadora Hernández, que no hi hagi entrebancs per a poder estudiar en català i que hom pugui continuar optant als programes d'immersió lingüística el curs vinent. L'entitat no vol que el programa de plurilingüisme a l'escola vagi en detriment de la llengua pròpia.
En el marc de la negociació del model plurilingüe Escola Valenciana demanarà la potenciació del plurilingüisme sense suprimir les línies en valencià. És a dir, l’entitat cívica proposa de dir obertament als pares que el mes d’abril podran optar als programes d’ensenyament en valencià i a la immersió lingüística.
'Cal que el missatge siga clar i dir als 230.000 alumnes que estudien en valencià que ho podran continuar fent --diu Escola Valenciana en un comunicat--. I volem que es complisca l’article 6.2 de l’estatut d’autonomia i que quisvulga que ho demane tinga ensenyament en valencià.' A més, considera incoherent de posar barreres a les famílies que volen que els fills estudiïn en català, essent així que els estudis de la conselleria mateix demostren que aquestes línies són les que ofereixen més bons resultats. Així mateix, recorda que el seu document de consens insta a millorar els programes d’incorporació progressiva, o línies en castellà, perquè actualment no s'assoleixen majoritàriament els objectius de capacitar els alumnes en totes dues llengües oficials i, si més no, en una tercera llengua.
Finalment, Escola Valenciana demanarà un acord concret sobre la catalogació de llocs de feina de secundària, és a dir, que els professors hagin d’acreditar coneixements de valencià per a poder exercir la docència. L’entitat recorda que hi ha una posició de consens amb el sindicats i que la conselleria ha mostrat una opinió favorable sobre el cas. 'Ens trobem en condicions d’avançar un acord concret sobre catalogació abans del 2012.'
Notícia extreta de Vilaweb, 5 de desembre de 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
Xarxa d'amics i amigues d'Escola Valenciana
Escola Valenciana activa una xarxa d'amics
Presenta la campanya Amics d'Escola Valenciana, per contribuir a finançar l'entitat
Més informació: Escola Valenciana.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Educación con recortes
Sistema educativo. Que la crisis obligará a ajustarse el cinturón es algo que muchos ciudadanos asumen, aunque esperan que la enseñanza pública no salga muy mal parada por el tijeretazo presupuestario, ya que, para ellos, la educación es "un derecho básico".
Por lo general, los ciudadanos se muestra bastante satisfechos con la calidad del sistema de enseñanza pública: "Aporta muchas facilidades a los alumnos y, además, los profesores son muy buenos", manifiesta Eva Andreu, secretaria del Centro Específico de Enseñanza a Distancia (CEED) de Valencia. "Yo no valoro mal el sistema educativo, aunque también reconozco que siempre se puede mejorar", confiesa Mariví, profesora de este mismo centro.
Pilar es una estudiante del CEED, que ha encontrado un modelo educativo que se adapta a sus necesidades. Este centro, dirigido a mayores de 18 años, ofrece formación para bachillerato y acceso a ciclos formativos y a estudios universitarios, entre otros. "Se agradece este sistema, porque muchas personas no podemos permitirnos pagar una academia privada", afirma encantada.
Pero otro asunto distinto es la gestión que ha hecho la Generalitat de la Educación en la Comunitat. Por ejemplo, las subvenciones a centros privados, algo que muchos ciudadanos no aprueban. "Se está desviando dinero público a centros privados para subvencionar el bachillerato y hay muchos institutos públicos con clases vacías", cuenta Mariví. De hecho, "después de las elecciones se pactarán más centros concertados", opina Vanesa, quien es miembro del sindicato CC OO.
Julián vive en Valencia, pero cursó la educación primaria en su ciudad natal, Albacete, y destaca que "existen muchas diferencias" entre ambos modelos porque "en Castilla la Mancha se contemplan más programas sociales de ayuda para aquellos alumnos que tienen deficiencias para seguir el proceso de aprendizaje". Además, "allí es impensable tener alumnos en barracones", dice incrédulo.
La irrupción del modelo trilingüe
La propuesta estrella del exconseller de Educación, Alejandro Font de Mora, que contempla un modelo educativo con una docencia equitativa en castellano, valenciano e inglés, fue una cuestión que levantó polémicas entre los agentes educativos. Aunque todavía está en el aire, los ciudadanos también opinan sobre ella.
Entre el profesorado abunda la creencia de que "será muy difícil de implantar, ya que ni siquiera los niveles de castellano y valenciano son buenos", explica Mariví. Los estudiantes, por su parte, se muestran ilusionados por aprender más inglés, aunque son partidarios de una implantación progresiva del modelo. "Ahora no tenemos suficiente nivel para seguir clases en inglés de repente", afirma Raúl. Por tanto, "sólo tendría sentido si se empieza desde la infancia", matiza Pilar.
El efecto de la tijera
En tiempos de crisis, la receta más famosa entre los representantes políticos es la de "ajustarse el cinturón". En efecto, algunas CCAA como Madrid ya han notado el efecto de la tijera en el sector educativo. Algo que, según prevén los ciudadanos, ocurrirá también en la C. Valenciana. "La educación pública ha sufrido recortes, ya se nota mucho", aseguran Raúl y Cristina, estudiantes del IES Misericordia. "Cada año somos más en clase porque ahora ya no existe la diversificación, e incluso hay alumnos sin pupitre. Esta situación perjudica tanto a alumnos como a profesores", denuncian. Eva también habla de recortes en el CEED: "se ha reducido la plantilla de profesores, y hay asignaturas que ya no se dan porque están sin docencia", dice. De hecho, según los presupuestos de 2012 el gasto en personal docente ha caído un 3,22%.
dimecres, 9 de novembre del 2011
La imatge del professorat i l'educació al cinema i a la literatura
- Autoritarisme fins a quin punt?
- Com aconseguir el respecte dels alumnes?
- Com es pot atendre la diversitat de l'alumnat amb classes nombroses?
- Quines mesures es poden pendre amb els alumnes inpuntuals, maleducats?
- Quina metodologia sembla més adequada en l'escola actual?
i D'ALTRES QÜESTIONS QUE PODEU ANAR AFEGINT a partir de les vostres lectures i referents cinematogràfics.
També podeu resivar altres pel·lícules ací
dissabte, 5 de novembre del 2011
Poesia oral improvisada
El projecte Patrimoni cultural: poesia oral improvisada ha rebut el segell de Bones pràctiques de Leer.es.
Aquest projecte agrupa quatre centres de secundària: l'IES L’Om de Picassent, l'IES Torroella de Montgrí (Catalunya), I’extensió de Maella de l’IES de Casp (Aragó) i l’IES Sineu de Mallorca, i compta amb el suport i la subvenció del programa ARCE (per a agrupacions de Centres educatius de distints territoris de l'Estat) del Ministeri d'Educació.
En aquest cas, quatre instituts de secundària (de la Comunitat Valenciana, de Catalunya, d’Aragó i de les Illes Balears) han planificat -durant els cursos 2010-2011 i 2011-2012- la recerca i l’intercanvi d’experiències al voltant de la tradició de la poesia oral improvisada en el context geogràfic i cultural de cada Centre, concretats en quatre encontres en cada institut en l'ordre que s'esmenten en aquesta introducció.
És el cas també que la llengua catalana fa de vincle d’unió i d’interrelació del projecte, perquè és la llengua pròpia de les comarques on es troben ubicats els instituts, de manera que aquest serveix de retruc per a promoure l’ús de la llengua a través de contactes interterritorials importants entre els joves de tots els centres.
Podeu trobar més informació sobre el projecte a la wiki Poesia oral improvisada i també mirar els vídeos sobre el projecte que s'han fet.
Us deixem la presentació del projecte a Ca Revolta dins de la jornada Paremiologia catalana i internet. Presentació d'Amb cara i ulls, de Víctor Pàmies i un vídeo explicatiu.
1r Encontre a Picassent from albaeslom on Vimeo.
dimarts, 1 de novembre del 2011
Les varietats dialectals del català en cançons
Aquesta és una altra de les propostes de projecte. Consisteix a buscar cançons de diversos grups musicals o cantautors en català i analitzar-les des d'un punt de vista lingüístic per extraure'n les característiques del dialecte que s'utilitza.
La finalitat serà elaborar una proposta didàctica per a ESO o Batxillerat en què es treballe la variació lingüística diatòpica o geogràfica a partir de cançons. Tot seguit, us deixem algunes pàgines que us poden servir d'exemple.
Varietats geogràfiques del Català
Dialectes catalans: exemples musicals
ELS DIALECTES CATALANS EN CANÇONS
Projecte: Educació, cinema i literatura. Com es veu l’educació a través del cinema i la literatura.
· Podeu consultar la web:
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/index.htm
Exemple de selecció de fragments de pel·lícules sobre educació
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Errades ortogràfiques al carrer
Una altra posssibilitat de projecte és la cacera d'errades ortogràfiques al carrer. Cal fotografiar imatges d'errades ortogràfiques que trobeu al carrer i comentar-les. Cada imatge contindrà una o més faltes d'ortografia, morfosintaxi o lèxic que caldrà justificar, això és, fer una explicació raonada de les errades comeses. Amb la informació recollida es pot elaborar una gramàtica il·lustrada, com ara la Contragramàtica il·lustrada de Josep Milà i Llambí.
Abans de començar la recerca, us deixem un vídeo del Polònia en què es tracta aquesta qüestió i alguna fotografia a tall d'exemple.
Abans de començar la recerca, us deixem un vídeo del Polònia en què es tracta aquesta qüestió i alguna fotografia a tall d'exemple.
Carrers literaris
Com ja sabeu, un dels treballs que cal fer a l'assignatura de Compleements és dur a terme el desenvolupament d’un projecte sobre un dels continguts del currículum de Secundària i Batxillerat de la programació didàctica de l’àrea de la teua especialitat aplicada a un curs d’un nivell o a una etapa educativa.
Tot seguit, us deixem algunes referències per conéixer millor la proposta de projecte anomenada "Carrers literaris".
Callejeros literarios
Guia didàctica
Proposta d'unitat didàctica
Callejeros literarios: propuesta de unidada didáctica
Bases del projecte
Tutorials per tirar endavant el projecte
Callejeros literarios from callejarios on Vimeo.
Paseo por los Callejeros Literarios from callejarios on Vimeo.
Omplim els carrers de literatura!
Xarxa Un entre tants
1entretants és una xarxa de docents que té com a punt de partida les noves tecnologies i la defensa del valencià com a llengua d'ensenyament; i el treball cooperatiu, la col·laboració entre docents, la innovació educativa, els canvis metodològics i la investigació, com a eixos vertebradors.
1entretants PRESENTACIÓ i OBJECTIUS
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Les escoles maten la creativitat?
Sir Ken Robinson (Liverpool, Anglaterra, 1950) és un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat , la qualitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans. També ostenta el títol de Doctor per la Universitat de Londres des de 1981.
El 1998, David Blunkett, ministre d'Educació i Ocupació britànic, el va posar al capdavant del comitè consultiu nacional sobre educació creativa i cultura. Comitè que, possiblement, va realitzar la major investigació nacional sobre la importància de la creativitat en l'educació i l'economia del Regne Unit .
Fruit del treball en aquest comitè, es va publicar l'anomenat Informe Robinson el títol formal, traduït, és: Tots els nostres futurs: creativitat, cultura i educació. L'informe va tenir un gran impacte ja que posava en relleu l'escàs paper que fins aleshores havia rebut la creativitat i la importància que sobre ella requeia el futur, ja no només del país, sinó de la pròpia humanitat.
Durant la seva carrera no només ha servit al govern britànic sinó que també ha treballat per a altres com, per exemple, el govern de Hong Kong i Singapur, la Comissió Europea i fins i tot per a l'Institut d'Arts Paul McCartney. Actualment és professor emèrit de la Universitat de Warwick i la seva conferència les escoles maten la creativitat exposada al congrés Tecnologia, Entreteniment i Disseny, TED, és una de les més comentades.
“L'estructura de l'educació està canviant, estem en un procés d'inflació acadèmica. De sobte, els títols no valen res.”
Podeu veure també el següent vídeo: http://player.vimeo.com/video/26000006?title=0&byline=0&portrait=0>"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)