dijous, 29 de desembre de 2011

Última entrada de l'any, una TIC interessant

BOOK FABRIK

Book fabrik és un instrument que et permet fer del teu blog un llibre. Així, per exemple, si algú li tingués un apreci desbordat, a este, el nostre blog, se'l podria fer en format llibre o llibre digital. Què us sembla?

dilluns, 26 de desembre de 2011

Motius per a llegir

Us deixe un petxakutxa, elaborat per Toni de la Torre i Miriam Civera, que recull algunes de les idees dels ponents que van participar en el III Congrés Leer.es, titulat "Motivos para leer" i celebrat a Madrid els dies 25, 26 i 27 de novembre de 2011.

dissabte, 24 de desembre de 2011

Batxiller: de dos to three

Hola, companys. Bon Nadal abans de res. Com sabeu, esta festa hivernal està marcada pel canvi de govern en el poder executiu espanyol. Caldria destacar en este blog que el seu ministre en cap, Mariano Rajoy, va anunciar en el discurs d'investidura com a president del Govern que el Batxillerat passarà de tindre dos anys a tindre'n tres.

Xiquet davant les successives lleis educatives explicades (o no!) per Román


Tanmateix, el conseller Císcar ha declarat que no creu que això supose un augment en la longitud temporal de l'educació preuniversitària, la qual cosa vol dir que si hi haurà tres cursos de Batxiller només podran haver-n'hi tres en l'ESO. A mi en principi no em sembla malament. Crec que el més probable és que tots els xiquets hauran de fer tres cursos d'ESO i després triar entre fer un any obligatori de Batxiller, encaminant-se a la universitat, o un any obligatori d'FP, encaminant-se cap a nivells més avançats de formació professional. Seria una manera de fer que alumnes que no volen anar a la universitat puguen triar un camí més pràctic i que potencie les seues habilitats personals en lloc d'obligar-los a fer un altre curs d'una cosa que no els acaba. Així també es pacificarien més les aules, crec jo. A més a més fa anys que des de la comunitat educativa es proposa est allargament en la secundària postobligatòria per tal d'igualar-nos a Europa.

Pel que fa al nou procediment d'entrada a la funció docent, encara no han dit res en concret. Ja veurem. I en el tema de la homogeneïtzació dels sistemes educatius de les comunitats atòmiques i el trilingüisme, què hem de dir... Personalment no crec que siga un error que s'introduïsca l'anglés, però en les communities amb llengua pròpia esta entrada de la international lingua franca (que no de Franco) no pot suposar la davallada fins a percentatges inferiors al 50% de la llengua històrica. Jo apostaria per un 66% per al valencià i un 33% per a l'anglés en el futur (deixant fora el castellà com a llengua vehicular en les zones de predomini lingüístic valencià). El problema és que ens volen fer creure que això es pot fer d'un dia per a l'altre i no es pot dur a terme esta reforma sense que als docents ens exigisquen una nivell d'anglés (i de valencià) digne i real, i no un B1 en anglés o un C1 en valencià que després es queda en un A2 i un B2 respectivament. El pitjor de tot és que també hauríem de driblar tots els obstacles cavernícoles que se'ns poden llançar damunt perquè l'ehpaniol no ze dé eng una rehiong de la patria.

Que la Cospedal mos pille confessaos i espere que comenteu el que en penseu!

Informe de l'IEC

http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/cruscat_21122011.pdf
http://www.youtube.com/watch?v=l8WKbDf6y64&sns=fb

Per l'escola pública!

http://www.youtube.com/watch?v=l8WKbDf6y64&sns=fb

divendres, 23 de desembre de 2011

SOBRE MOTIVACIÓ

Fernando Alberca, profesor de secundaria:

"Todos los niños pueden ser Einstein si los motivas bien"

27/09/2011 - 00:54


Ocho hijos
¡Ocho hijos! Algo sabrá de crianza y educación este hombre: "A partir del cuarto hijo todo es fácil, pues entre ellos lo hacen todo: ponen la mesa, se hacen la cama, los mayores bañan a los pequeños...", me explica. Llega acompañado de su hija mayor (en la foto), "cuya inteligencia es normal, pero lee en 15 segundos una página de un libro". Alberca supo motivarla: "Los niños quieren leer desde los dos años... pero los frenan hasta los seis años. ¡Qué pena! Yo los incito, se sienten gratificados... y hoy leen mucho". Seguro que la chica ya ha leído Todos los niños pueden ser Einstein (Toromitico), libro en que Alberca aboga por el afecto en vez de la amenaza y la sanción para acabar con el fracaso escolar.
Todos los niños pueden ser Einstein?
Tus hijos pueden alcanzar cualquier logro intelectual.

Pero Einstein... ¡eso es picar muy alto!
Einstein fue carne de fracaso escolar hasta los 15 años. "Mortalmente lerdo", diagnosticó de él una profesora. "No está preparado para aprender, no llegará a nada", dijo otro.

¿Tan desastroso era?
Su propia madre decía que era retrasado mental. Hasta los nueve años no habló bien.

¿Qué le pasó para pasar a ser genial?
Lo que puede pasarle a cualquiera: motivación y método. Motivación: pese a haber suspendido, un profesor le invitó a asistir gratis a sus clases. Por primera vez, sintió que le valoraban, que creían en él. ¡Sintió cariño!

¿Asistió Einstein a esa clase?
Tuvo que irse a otra escuela. Pero allí un profesor de historia hizo lo que nadie antes: pedirle opinión sobre las cosas.

¿Esto motivó a Einstein?
Sí. Si sientes que confían en ti, ¡te creces, para ser merecedor!

¿Y qué es eso del método?
Usó el hemisferio derecho para resolver problemas del izquierdo. Visualizaba una solución, y su esposa le ayudaba a formularla matemáticamente. Pero era el hemisferio derecho, el intuitivo y creativo, el que resolvía, no el izquierdo, el matemático.

Yo lo pasé fatal con las matemáticas.
Tus profesores no valoraron el uso de tu hemisferio derecho: podrías haber acabado encontrando la solución, pero no te dieron tiempo. Todos los escolares pueden ser motivados y todos pueden triunfar.

Cada uno nace con su inteligencia...
El coeficiente de inteligencia es innato, permanece inalterable... y no sirve para nada. ¡Lo determinante es la motivación!

¿Cómo motiva usted a sus alumnos?
Les digo que todos pueden sacar un 10 conmigo. A partir de ahí, ¡un 5 les parece poco!

¿Tan fácil?
La escuela pone el foco en la sanción, fomenta el miedo al error. Debería ponerlo en el acierto. Y en la creatividad. Pregunté a mis alumnos: "De ocho caracoles de una cesta, salen tres, ¿cuántos quedan?".

Cinco, le dirían.
"Ocho –respondió uno–, porque han salido del caparazón, ¡pero no de la cesta!". ¡Es una respuesta que no debería ser penalizada!

Entre tanto, 30% de fracaso escolar.
Nuestra escuela parece reñida con la inteligencia. ¡Es imposible que haya un 30% de tontos! Desconfiamos de los alumnos, los educamos para evitar el fracaso y no para tener éxito. ¡Aprendamos a jugar al éxito!

¿A usted le funciona?
Desde 1993 sólo he tenido que suspender a dos alumnos. Me han reñido por aprobar tanto. ¿Por qué? ¿No está bien lograr estimular a los alumnos para que triunfen?

Pues aconseje a sus colegas profesores.
Sabed ser el jefe de la camada. Alguien a quien los alumnos quieran seguir. Que noten que tú les ayudarás a mejorar.

¿Algo más?
Sí: no olvidéis la grandeza de este oficio. Centraos en los por qué y para qué más que en los cómo. Y usad lo que hoy se sabe acerca del aprendizaje.

¿Qué se sabe?
Que somos animales emocionales, y que una simple mirada aprobatoria de un profesor... estimulará al alumno. ¡Sólo educa quien quiere a alguien! Si queréis a vuestros alumnos, educaréis. Si no, no.

Nada estimula más a un alumno que el afecto, me quiere decir.
Es así. Sonríe... y exige. Si tu hijo detecta que confías en él, querrá superarse. A los niños les atrae el reto, la heroicidad.

Los padres, ¿debemos ayudarles o no a hacer los deberes?
Si tu niño puede abrocharse el abrigo, no se lo abroches tú. Oriéntale en los deberes, pero dile que sabes que él los resolverá. Si se los resuelves tú, le enseñas a ser incapaz.

Si pudiera imponer una sola reforma escolar, ¿cuál sería?
Dedicaría toda la primaria a una sola y única cosa: ¡aprender bien a leer y escribir!

¿Y nada más?
¡Nada hay más decisivo! Si están bien avezados en la lectura, podrán estudiar lo que quieran: se abren la puerta a todos los conocimientos. Y cuantas más cosas aprendan leyendo, ¡más inteligentes serán!

¿No es al revés?
"El aprendizaje es experiencia, el resto es información", dijo Einstein. No aprendes cosas porque eres inteligente: aprender cosas te hace inteligente.

¿Y feliz?
Si de verdad eres inteligente, serás feliz.

¿Ah , sí?
La inteligencia consiste en resolver problemas, y el problema más difícil es ser feliz.

¿Puedo enseñarles a mis hijos cómo vivir felices?
Enséñales a superar obstáculos. A ver lo extraordinario en lo ordinario. A que todo acto tiene consecuencias. Y a amar de verdad.

¿Cómo se ama de verdad?
Sin esperar nada a cambio. Nada reporta tanta felicidad como hacer feliz al otro sin que siquiera se entere.

¿Haciendo eso nuestros hijos sean inteligentes y felices?
Dependerán menos de los azares y serán capaces de lo que se propongan. Y lo inteligente podría ser proponerse no estudiar una carrera.

[Font: La Vanguardia]

dijous, 22 de desembre de 2011

Escola Valenciana demana que s'eviten retallades en la promoció del valencià en l'elaboració de pressupostos

L'entitat cívica denucia l'actitud d'ajuntaments com el de Meliana, que han decidit amortitzar la plaça del tècnic de promoció del valencià, o de la Generalitat Valenciana, que ha optat per mermar la figura dels traductors de valencià.


.: Escola Valenciana :.

.: Escola Valenciana :. Notícies - 1entretants llança la primera xarxa a Twitter de docents que treballen en català

.: Escola Valenciana :. Notícies - 1entretants llança la primera xarxa a Twitter de docents que treballen en català

SIGNEM

És escandalós que Google Maps no respecti la legislació que estableixque les úniques formes dels topònims a Catalunya (si més no) són en llengua catalana. Fa poc traduccions espanyoles hi han substituït molts d'aquests topònims.

Reclamem a Google Maps que que rectifiqui de seguida; signa per ajudar.
Signa ara

diumenge, 18 de desembre de 2011

Per una escola valenciana, pública i de qualitat



Prop de 3.000 persones van omplir ahir els carrers de Castelló de la Plana en defensa d'una escola pública en català i de qualitat. La marxa era la culminació de la commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló, organitzada per la plataforma Castelló per la llengua, que aplega partits, sindicats i entitats culturals.

Entre els integrants a la plataforma Castelló per la llengua hi ha ACPV, la Plataforma per la Llengua, el Bloc, ERPV, EUPV, IPV, Escola Valenciana, l'STEPV, la CGT i el SEPC.


dissabte, 17 de desembre de 2011

Cuanto más tics mejor: no, gracias.

He trobat un article interessant sobre la presència excessiva de la tecnologia a les escoles

"Hay que dotar de sentido al uso que hacemos de la tecnología en las aulas. Incluso desde la "oficialidad" nadie parece cuestionarse el tema. Parecen decirnos: tics por tics, cuando más tics mejor y huida hacia adelante. ¿Ordenadores en las aulas? bienvenidos sean, ¿Uno para cada niño? mejor, ¿Textos digitales? mejor que mejor… Y nadie se para a preguntar: ¿Todo esto para qué? ¿Con qué fin? Que hay que usar la tecnología en al aula en pleno siglo XXI nadie creo que pueda discutirlo, el problema está en que no se ha abordado ni el cómo, ni el cuándo, ni el por qué con precisión, con pausa, con reflexión basada en la praxis."

Us deixe l'enllanç


http://www.proyectogrimm.net/cuanto_mas_tics_mejor_no_gracias

divendres, 16 de desembre de 2011

dimecres, 14 de desembre de 2011

El pont de les lletres



"L'associació d'escriptors El Pont presenta el seu web", El Punt - Avui.


El Pont presenta hui dimecres, 14 de desembre, a la Llotja del Cànem de Castelló, el web de l'associació www.elpontdeleslletres.cat, que agrupa els escriptors de les comarques de Castelló. En l'acte intervindran Joan Andrés Sorribes, president d'El Pont, i Albert Garcia, membre de la junta. La sessió està oberta a tot el públic.


http://www.elpontdeleslletres.cat/

dimarts, 13 de desembre de 2011

Inventeu paraules, que és sa

Inventeu paraules, que és sa

A la Universitat Rovira i Virgili tinc els alumnes de 1r del Grau de Llengua i Literatura Catalana. També hi assisteixen estudiants d’altres carreres d’idiomes (anglès i castellà). Són una canalla la mar de trempada, amb potencial, amb ganes d’aprendre, amb capacitat per a absorbir el que els explico (no tan sols qüestions lingüístiques), preocupats per la societat i el seu futur. En fi, un grup eixerit. (Un cop vaig sentir dir a la ràdio a l’Andreu Mayayo, professor d’Història, que el millor de la universitat són els alumnes. Doncs això.)

A cops em trobo que algun alumne diu que el mot X el corregiria perquè no és als diccionaris. Aleshores dic que, si és un derivat predictible (és a dir, si s’hi ha adjuntat un sufix determinat), no cal que l’esmenin. Que deixin fluir la llengua.

El català té una gran capacitat per a crear de mots. Com qualsevol altre idioma. Ens pot semblar que el francès, l’italià o l’anglès tenen una gran capacitat neològica; i la tenen, de fet (la gandula es diu transat en francès, de transatlàntic; els italians anomenen el mòbil telefonino, si bé també tenen la solució més formal cellulare; en anglès van crear el mot workaholic ‘feinaddicte’; etc.). Però el català està a la mateixa altura. Una altra cosa és que, al català formalitzat que aprenem a l’escola i que es vehicula pels mitjans de comunicació importants, això no es vegi (o es vegi molt poc). Però capacitat per a créixer en té, i bastant més de la que sembla a primera vista.

En poso alguns exemples; segur que xalareu:

  • Com n’hem de dir, dels participants al ral·li Dakar? (encara que es corri per l’Argentina i Xile, es diu així, el Dakar). Doncs dakarians, tal com fa el diari Regió 7 (“Tots els dakarians ja són a casa”, any 2010). No és als diccionaris, però no hi fa res. Ens cal ladjectiu? Doncs avall.

  • El mot deixalleria. S’ha format a partir de deixalla ‘resta, residu’, derivat del verb deixar. És un mot que llisca força bé, creat des de dins de l’idioma (tot i que pot haver-hi hagut influència del francès), tan de dins que no hi ha manera de traduir-ho al castellà.

  • Qui no ha sentit a parlar d’una maragallada? En Pasqual Maragall, president de la Generalitat (2003-2006), per les seves pensades, va permetre que s’encunyés aquest terme que evoca una idea impregnada de genialitat.

  • Hi ha una antiga moneda castellana, l’ochavo (és a dir, que valia una vuitena part d’una altra moneda). Això va donar el català xavo, que diem en frases com Això val quatre xavos ‘val molt poc’. El sufix -alla és col·lectivitzador, de manera que xavalla va acabar designant un aplec de monedes. (Algun lingüista va arribar a proposar, per a mi encertadament, que havíem de difondre xavalla per tal de substituir el castellanisme estrident suelto.)

  • Quan hi ha una OPA, és a dir, una oferta pública d’accions, molts economistes parlen d’opar, de l’empresa opant i de l’empresa opada. Aquest joc derivatiu -que també es troba en castellà- és necessari per a designar tots aqueixos conceptes.

  • Hi ha establiments de restauració que ofereixen truites. És una alternativa nostrada als búrguers ianquis. D’això se’n diu truiteria. N’hi ha a manta. Als anys 90 del segle XX, a Lleida, vora el Rectorat de la Universitat de Lleida, van posar-n’hi un (no sé si encara hi és; si algú hi passa que m’ho digui). També hi ha la truitera L’Ou d’Or, de Figueres; i la truiteria Flash-Flash, de Barcelona. Certament, la primera té un nom més adequat que la segona pel tipus de producte que s’ofereix; però tal volta a Barcelona necessiten menjar més de pressa que a Figueres...

  • Si tens com a gana entre hores pots fer un mos. Si el mos és consistent rai; però sovint mengem una coseta de no-re. Llavors el que ens posem a la panxa és... com ho podem dir? Jo aposto per enganyaventres. Tant hi fa que no figuri als diccionaris: si s’entén (i s’entén perfectament) ja n’hi ha prou.

  • En català es creen força noms d’acció amb el sufix -ment adjuntat a verbs: agermanament, enfosament, seguiment, moviment, acabament, agraïment, enviament, etc. Però quan es vol donar una idea d’exageració se sol posar en femení. Així, podem dir enfadament, emprenyament o empipament (tots tres sinònims) però també podem dir enfadamenta, emprenyamenta o empipamenta, que és més grossa. Aquesta distinció pot ser útil. Ma tia Mercè, de Falset, un cop va dir-me que No és el mateix el despiste que la despistamenta. I, efectivament, té raó.

  • El món de les festes juvenils permet crear coses noves ben imaginatives. A l’associació juvenil vallenca La Fàbrica, per la festa de cap d’any del 2010-2011, van muntar la Capdanyada. I al poble de Ponts (Noguera) el jovent fa anys que organitza Lo Festeto (masculinització de festeta ‘festa petita’).

  • Els valencians tenen els térmens menfot i menfotisme, creats a partir de l’expressió Me’n fot (d’això). Ja sabeu que el verb fotre vol dir de tot. Aqueixos mots poden servir per a fer fora els castellanismes passota i passotisme. Podem dir passo d’ell (com es diu en els jocs de cartes), però el sufix -ota (de valor despectiu) és vingut de fora i, si us hi fixeu, en català no creem nous derivats amb aquest sufix. Per tant, no siguem menfotaires i utilitzem el vistós menfot (Aquest paio és un menfot) i el més elaborat menfotisme (El menfotisme és una xacra).

  • Fa molt temps que es parla de canviar les províncies per vegueries. Ara no entro a discutir-ho (de fet, és un canvi més que necessari, però els polítics solen ser reacis a canviar les estructures de poder, per obsoletes i afuncionals que siguin). Sí que m’agradaria fer notar que, en parlar de les vegueries, cal fer-ne un adjectiu. El que m’agrada més és veguerial.

  • Un cop vaig sentir dir a una responsable d’un organisme governamental que, “en un atac de pidolància extrema”, havia demanat diners a un altre organisme per tal de sufragar una despesa. A pidolar ‘demanar caritat’ hi va afegir el sufix -ància, i d’aquí pidolància. Aquesta paraula tenia una formalitat aparent, bé que, de fet, era una manera d’accentuar la graciositat de l’acte.

  • Si hi ha moltes coses podem usar el sufix -am (Quin cabellam!, vaig sentir dir al meu amic Bartomeu) o -ada (Quina cotxada!, va dir un cop la meva dona en veure una corrua de cotxes). Són sufixos corrents. La massa de seguidors del Barça rep el nom col·loquial de culerada, a partir de l’adjectiu culer ‘seguidor del Barça’. Aquest mot ha passat al castellà. Igualment, els diners també s’anomenen col·loquialment calés. Aquest mot evoca els gitanos, el poble caló, perquè hi havia unes monedes més fosques que d’altres (els gitanos tenen la pell més morena que la majoria d’europeus). Quan parlem de molts diners, doncs, diem calerada o caleram (els seguidors del Barça sovint diuen que tal jugador “ha costat un caleram” o “una calerada”). I en Jordi Salvat, a l’article “Idea empresarial!” (DelCamp.cat, 24-9-2009), usa el nom bitlletada (“Avui em sento generós i us plantejaré un projecte empresarial que, si el tireu endavant, en poc temps us farà navegar enmig d’una bitlletada indecent sense haver de recórrer a mètodes com els emprats per Fèlix Millet”). (En aquest mateix article d’en Salvat hi veiem el mot facturot: “Abans d’esmorzar ja el tens fet però el lliures al cap d’unes quantes setmanes passant un facturot del quinze”. És un altre cas de creació neològica expressiva, ara amb el sufix augmentatiu i sovint despectiu -ot.)

  • El sufix -ada de ‘gran quantitat’, que acabem de veure, és especialment útil en tecs. Quan es vol dir una ‘gran menjada’ solem posar-hi el sufix -ada: una calçotada, una arrossada, una botifarrada, etc. Fins i tot fideuada, que en pronúncia valenciana és fideuà (com mascletà per mascletada, llauraor per llaurador, maür per madur, etc.). A les Terres de l’Ebre tenen les baldanes, i els estudiants de Catalana de la URV, quan fan una calçotada, alhora fan una baldanada. I això ho podem fer amb qualsevol menja (sempre que hom no estigui a règim, és clar). La Colla Pessigolla va fer una menjada de pizzes el 2009 i en van dir pizzada; ho podeu veure al seu blog, on un diu: “Espero q tornem a repetir això de la pizzada, perque també esteu fets uns artistes amb les masses de pizza!!”.

  • Com que avui dia has de presentar un currículum brillant (si no, no ets res), ha aparegut una nova malaltia: la curriculitis. Consisteix a posar-hi tantes coses com sigui possible (també si tens gat). En el món acadèmic hi ha una variant d’aquesta malaltia, la publiquitis (cal publicar molt i en llocs destacats, per tal d’omplir el currículum).

  • La darrera setmana de novembre i primera setmana de desembre del 2010, el diari satíric i canyer El Triangle alertava d’una Catalunya Ciucialista. Una altra manera de referir-se a la sociovergència, una aliança tàcita entre CiU i el PSC.

  • Hi ha gent que consideren que, en certes coses, o s’hi va a totes o més val no anar-hi. És el que se’n diu tot o res. De l’actitud d’aquesta gent, com se n’ha de dir? Fàcil: totorresista. Aquest derivat apareix fins i tot en àmbits formals. Per exemple, al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 4-3-2010 hi apareix una intervenció d’en Javier de Lucas Martín, un expert convidat a la cambra. Va començar la seva intervenció en català i acte seguit va dir: “Jo em trobe molt més còmode en castellà i, per tant, seguiré en castellà”, i dit i fet. Però a mitja intervenció diu: “yo creo que el argumento universalista que yo utilizo es un argumento que no es, si me permite la incorrección -es una incorrección aceptable, creo-, «totoresista», en el sentido de que nos coloca ante una lógica de o tot o res”. O sigui que l’home, tot i sentir-se més còmode parlant en castellà, per a expressar aquesta idea va haver de recórrer al català.

  • El nadal del 2010, la cadena de botigues de congelats La Sirena va fer una campanya publicitària (com fa sovint, val a dir). Els tríptics (i també la ràdio i la tele) deien Aquest Nadal, Sirena’t, surt a compte. Feien un joc de paraules amb asserenar-se (joc que llisca més bé en castellà: serénate versus sirénate).

  • El sufix -era permet designar les ‘ganes de fer una cosa’. Així, diem que tenim pixera ‘ganes d’orinar’, caguera ‘ganes de defecar’ o xarrera ‘ganes de xarrar’. A les Illes, tal sufix s’utilitza moltíssim, fins al punt que diuen que hom té casera ‘ganes de casar-se’; que el temps no té ploguera ‘sembla que no plourà’; o fins i tot podem llegir dormiguera ‘ganes de dormir’ (“es teu llit fa dormiguera”, fotolog d’Ezgaradeus, de Palma, maig del 2009). I n’hi ha molts més exemples. Si algú té exemplifiquera, que posi exemples a l’apartat de coments.

  • Al llibre Se sabrà tot, d’en Xavier Bosch (2010), hi llegim (pàgina 21) “Endreçava les seves coses fins a la collonèsima”. A la collonèsima: un nou numeral.

  • Per a feminitzar oficis i càrrecs (i altres conceptes) disposem del sufix -essa. Així, tenim alcaldessa, jutgessa, sastressa, deessa, vampiressa, tigressa. (Als noticiaris de TV3 s’entossudeixen a dir la jutge, usant una solució ben allunyada de la parla popular, on es diu jutgessa. I això que a TV3 mateix empren el terme sastressa als crèdits dels programes. En fi.) Com que vivim en l’era de la correcció política, els patges dels Reis Mags també poden ser dones. D’aquí que es creï el mot patgessa, com fa servir l’Ajuntament de Campdevànol (3-1-2011).

  • Si us passegeu per l’avinguda Catalunya de Tarragona veureu que hi ha un establiment de menjar que té per nom La Picateca. Un nom així convida a fer un tast!

  • El català crea molts noms d’acció amb el participi de passat (en femení) d’un verb. Així, una frenada ‘fet de frenar’, una encaixada de mans ‘fet d’encaixar les mans’, una caminada ‘fet de caminar, excursió’, una abraçada ‘fet d’abraçar-se’, una cantada d’havaneres ‘fet de cantar havaneres’, fer una telefonada ‘trucar per telèfon’, la portada d’aigua de Sant Magí ‘fet de portar aigua’, una badada ‘fet de badar’, una bona rebuda ‘fet de rebre bé algú o alguna cosa’, fer una ferida a algú ‘ferir’, fer una llegida ràpida ‘llegir ràpidament una cosa’, la caiguda de les accions ‘acció de caure’, la fosa de neu ‘acte de fondre’s la neu’, la represa ‘acció de reprendre una cosa’, una bestreta ‘allò que es bestreu’, etc. A partir del verb quedar ‘fet de trobar-se dues o més persones’ hom pot dir una quedada. Al fotolog de Cheltenham07 hi llegim: “Aquí una foto de l’última quedada” (setembre 2008). És magnífic.

  • El novembre del 2010, el Consell Comarcal de l’Alt Camp va editar uns fulls amb motiu d’una campanya perquè hom posés xip al gos. L’expressió posar xip és llarga, certament. Doncs al Consell Comarcal de l’Alt Camp ho van resoldre per la via ràpida (i encertada): el full tenia per títol Xipa’m i censa’m. No es van quedar aquí: al revers hi ha una mica més d’informació i hi llegim: omple la sol·licitud pel xipatge del teu gos. Aquesta mena de verbalització és d’allò més productiva. Així, jo a voltes uso el verb cafeïnar-se (dic “Anem a cafeïnar-nos?”), una manera lúdica de dir que em cal prendre un cafè per tal d’eixorivir-me, perquè puc estar una mica abatut. També hi ha el verb clicar, a partir de l’onomatopeia clic ‘acte de pitjar el botó del ratolí informàtic’. Aquest verb existeix en totes les llengües de la vora, però els xiquets catalans i andorrans n’han estès el significat: ara ja “cliquen” els botons de l’ascensor o els la pantalla del caixer automàtic. Per tant, podem dir que, en un futur molt proper, en català clicar també serà sinònim de pitjar, prémer. Semblantment es fa servir el verb lincar ‘fer un enllaç entre pàgines web’ i ‘establir una connexió entre idees’, a partir de l’anglès link ‘enllaç’. Potser no cal, ja que podem dir enllaçar, connectar... Finalment, tenim l’aplicació del Twitter, que ha donat el verb tuitejar (calcat de l’espanyol) però també piular i el derivat piulada (del qual he parlat adés) ja que l’anglès twitter significa ‘un ocell, cantar; piular; el fet de piular’. Aquest nou significat de piular més enllà dels moixons se suma a un altre, ‘explicar alguna cosa’, ja usual en català de fa temps (Si ta mare et pregunta què fem, tu ni piulis, entesos?).

  • Al programa Els Matins de TV3 (30-11-2010), a l’espai de la tertúlia, es parlava d’en José Montilla (president de la Generalitat sortint) i de n’Artur Mas (president entrant). Vegeu què es va dir quan els tertulians volien crear adjectius: en Vicenç Villatoro va dir montillà (i montillanament); en Josep Cuní va dir montilià (llatinitzant-ne un xic el nom), arturista i masista; i en Juan Carlos Girauta va dir arturí. Més diversitat és gairebé impossible.

  • I si ens cal dir que una cosa es pot fer? Cap problema: posem el sufix -ble a l’arrel verbal. Molts d’aquests derivats ja són als diccionaris: desitjable ‘que és de desitjar’, inservible ‘que no serveix’, imprimible ‘que pot ser imprès’, etc. Però sovint en necessitem de nous; doncs els creem i els diem. Així, agafable (“Aquest xicot és escorredís: és poc agafable”). O votable: bé hem de poder dir que “tal opció política és invotable” perquè no ofereix solucions als problemes socials.

  • A Andorra, una de les primeres línies de busos urbans va ser coberta per l’empresa Clípol. És un acrònim de Climent i Pol, els dos propietaris de l’empresa. Per això avui els andorrans (sobretot la gent més gran o de mitjana edat, no tant el jovent) anomena clípol l’autobús (podeu sentir una frase com “Agafem el clípol?”).

  • El sufix -aire indica generalment una ‘persona que fa una cosa’; també dóna adjectius (és el seu sentit original). Així, dansaire, escombraire, etc. A la Catalunya Nord fins i tot diuen pescaire ‘pescador’, caçaire ‘caçador’ per influx de l’occità. Tot i ser un sufix aparentment poc usat, es fa servir prou. Per exemple, a Tarragona hi ha una de les primeres xarxes ciutadanes d’internet, Tinet; els seus usuaris s’anomenen tinetaires. En altres àmbits d’internet també s’utilitza: blocaire ‘persona que fa blogs’. En altres camps n’hi ha més mostres. La maionesa Hellmann’s va emetre un anunci per televisió el juny i juliol del 2011. L’anunci consistia en una tirallonga de mots en -aire, com maionesaire i quetxupaire. Igualment, al número de novembre del 2010 de la revista Súpers!, del Club Super 3, en parlar de diversos llibres infantils, escriuen: “Tres contes preguntaires per abordar els teus dubtes existencials”. L’adjectiu preguntaire és adequat pel context: fa referència als infants que formulen preguntes a sons pares.

  • Ma filla, quan tenia 6 anys (any 2010), va demanar si compraria una colònia en una colonieria. Ja té raó: si hi ha papereries, copisteries i floristeries, per què no hi ha colonieries?

  • A l’Ordal (Penedès) hi ha una barana que, el novembre del 2010, tenia guixada una inscripció següent: ordalencament. Ni més ni menys. Una afirmació identitària concisa i per això mateix impactant. Som nosaltres, i aquí som. Hom no pot reivindicar-se amb més impacte i alhora precisió.

  • I qui no s’ha sentit alleujat quan, en voler dir una cosa i no li surt el nom de la cosa, ho resol amb un daixonses o un dallonses?

I per què és important inventar paraules (a partir dels recursos propis, com adjuntar-hi sufixos, crear compostos, fer truncacions, etc.)? Doncs perquè una llengua ha de poder créixer per si sola. Malament si l’encotillem. Malament també si només creix perquè rep interferències de llengües superposades culturalment (en el cas català, avui serien el castellà, el francès i l’anglès). Fem-la créixer des de dins; i deixem-la créixer quan creï brots per iniciativa pròpia. Que no es torni mústia! Com deia l’enyorat Joan Solà, que no se’ns revollin les paraules al diccionari, que el diccionari no faci pudor de resclosit. Avant amb la creació nostrada, avant!

AFEGITÓ (10-12-2011)

Cal esmentar el formant -sfera per la seva singularitat. El seu ús va estendre’s en el món internàutic quan van popularitzar-se els blogs. Significa ‘conjunt de blogs relacionats’ i, per tant, ja no té el significat original d’‘esfera’ que veiem en atmosfera, biosfera, semiesfera, etc. Va generar mots com blogosfera o blocosfera ‘conjunt de blogs relacionats’ i catosfera ‘blogosfera catalana’. En català, aquest formant ha tingut una vitalitat inusitada en adjuntar-se a topònims i crear, així, les denominacions de les blogosferes de regions, comarques, ciutats i altres àmbits, com Penedesfera ‘blogosfera del Penedès’, Ebresfera ‘de les Terres de l’Ebre’, Pirineusfera
del Pirineu, Vallesfera ‘del Vallès’, Pallarsfera ‘del Pallars’, Osonasfera o Osonosfera ‘d’Osona’, Bagesfera ‘del Bages’, Maresmesfera ‘del Maresme’, Anoiasfera o Anoiaesfera ‘de l’Anoia’, Ripollesfera ‘del Ripollès’, Berguedasfera ‘del Berguedà’, Lluçanesfera ‘del Lluçanès’, Girosfera o Gironasfera ‘de Girona’, Lleidasfera ‘de Lleida’, Tarracosfera ‘de Tarragona’, Reusosfera ‘de Reus’, Terrassasfera ‘de Terrassa’ (que no ha quallat, però en Joan Rovira se’l va plantejar), Barcelonasfera ‘de Barcelona’, Gràciasfera ‘de la vila de Gràcia’, Eixamplesfera ‘de l’Eixample barceloní’, etc., i encara amb altres sentits, com Ateneusfera ‘trobada de blogaires de l’Ateneu Barcelonès’. Una mostra no tan sols de la creativitat lèxica dels internatures, sinó també del tremp de la nostra societat. Bravo pels blogaires del nostre país!


Publicat en el blog Sant Tornem-hi divendres 18 de novembre del 2011

dilluns, 12 de desembre de 2011

CSI·F reclama potenciar la figura del docente y la motivación del alumno para combatir el fracaso escolar

El sindicato CSI·F ha presentado una batería de propuestas contra el fracaso escolar entre las que destacan una mayor inversión pública en educación, un incremento del apoyo al profesorado, más medios para los alumnos con necesidades especiales o potenciación de los valores democráticos y de la figura del docente.

La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSI·F) ha remitido un informe a Conselleria de Educación en el que esboza medidas para reducir el fracaso escolar. Las propuestas están agrupadas en bloques en los que, además de las actuaciones antes indicadas, el sindicato insiste en más colaboración de la familia, mantenimiento de las pruebas de recuperación en septiembre, mayor motivación del alumnado con la implicación de docentes, padres y administración y un aumento de la autonomía y flexibilidad curricular, para lograr que se centre en las capacidades del alumno.

El sindicato también hace hincapié en la aplicación de medidas sociales de apoyo a familias desestructuradas, inmigrantes o de escasos recursos que les permitan acceder a la educación en igualdad de condiciones. CSI·F subraya que la calidad de los centros dependerá de la eficacia de los profesores y de las condiciones de trabajo.

A este respecto matiza en su informe que “en los últimos años los docentes hemos visto incrementadas nuestras responsabilidades en las clases, así como nuestra jornada y cargas extraescolares. No obstante, el prestigio y el reconocimiento de la labor docente están a la baja. Mucha culpa de esto la tienen las administraciones educativas, que no lideran una campaña en toda regla de recuperación de la imagen del profesor”.

CSI·F, en el documento entregado a Conselleria de Educación, Formación y Empleo, reflexiona sobre los motivos del fracaso escolar y recuerda la reducida inversión en educación pues “España gasta, en Secundaria y FP, un 40 por ciento de la media europea”. También alude al “caos legislativo, con la convivencia de normas procedentes de cinco leyes de educación”.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Assignatures pendents

He vist al 30 minuts un reportatge interessantíssim sobre els programes ocupacionals de la Generalitat de Catalunya. Pot servir com a material per conéixer més de prop els perfils dels candidats a aquest programa.

Fumetti


Els grups que han de fer un digital storytelling per a la matèria de complements estan d'enhorabona. Acaba d'eixir una plataforma que s'anomena Fumetti, amb la qual es poden fer presentacions de diapositives amb so, veu i sostítols. Té diversos punts a favor, com per exemple que està tot en espanyol (idioma que tots dominem) i que dóna la possibilitat de compartir els vídeos per la xarxa.

Ací vos deixe l'enllaç d'uns dels vídeos que hi ha penjats a Fumetti.

Una llengua que camina

Com que aquests dies parlarem del tractament de les llengües a l'ensenyament, us recomane el següent vídeo.

III Congrés Leer.es


Ja podeu descarregar-se les ponències del III Congrés Leer.es celebrat a Madrid els dies 25-27 de novembre de 2011. Per exemple, la ponència de Felipe Zayas titulada "La lectura literaria en el contexto escolar" o bé la d'Anna Camps "Las actividades de lectura en el contexto escolar" o la de Fernando Trujillo "Los proyectos de centro para el desarrollo de la competencia en comunicación lingüística".
Ací les teniu totes: Ponències Motivos para leer. Compromiso con la lectura.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Resistiré

Ací teniu una reivindicació molt original feta per un grup de mestres madrilenys. Es tracta d'una mena de videoclip rodat a una escola pública i que engloba, també, les manifestacions fetes a Madrid a favor de l'escola pública. La lletra no té desperdici.

Escola pública de tots i per a tots - Madrid

dimecres, 7 de desembre de 2011

El máximo título de valenciano, plagado de faltas de ortografía

La Generalitat está expidiendo el título superior de conocimiento de valenciano con faltas de ortografía, según denuncian los licenciados por la Escuela Oficial de Idiomas. Entre los errores detectados se encuentra la palabra «referència» sin acento o el mes de «desembre» con «c» en lugar de «s». Pero eso no es todo, hasta en los nombres, que van en un cuerpo mayor, se han puesto acentos innecesarios.



Publicat el dia 7 de desembre a Levante-emv

Sistema educatiu finlandés

Ací us deixe el link d'un vídeo que parla sobre l'ensenyament en Finlàndia. És molt interessant, fixeu-vos en la poca quantitat d'alumnes que hi ha a les classes.

dimarts, 6 de desembre de 2011

http://tavernespost.wordpress.com/ Mireu el vídeo que han fet! És boníssim.

Castelló per la llengua


Dissabte 17 de desembre de 2011 a les 18h a La Farola hi haurà una manifestació en commemoració del 70è aniversari de les Normes de Castelló.

Si voleu tenir més informació sobre el tema, podeu consultar el blog de la Plataforma Castelló per la llengua: http://castelloperlallengua.blogspot.com/


dilluns, 5 de desembre de 2011

Un nen americà de 9 anys, expulsat per assetjament sexual per dir "maca" a la seva professora

ATENCIÓ!!

Un nen americà de 9 anys, expulsat per assetjament sexual per dir "maca" a la seva professora

Escola Valenciana, en defensa de les línies en català


Demanarà avui a la conselleria que no entrebanqui la matriculació a les línies del curs vinent


La conselleria no ha assegurat encara el dret dels pares de matricular la xicalla a les línies en català del País Valencià. Per això avui Escola Valenciana demanarà, en la reunió amb la secretària d'Educació, Auxiliadora Hernández, que no hi hagi entrebancs per a poder estudiar en català i que hom pugui continuar optant als programes d'immersió lingüística el curs vinent. L'entitat no vol que el programa de plurilingüisme a l'escola vagi en detriment de la llengua pròpia.


En el marc de la negociació del model plurilingüe Escola Valenciana demanarà la potenciació del plurilingüisme sense suprimir les línies en valencià. És a dir, l’entitat cívica proposa de dir obertament als pares que el mes d’abril podran optar als programes d’ensenyament en valencià i a la immersió lingüística. 
'Cal que el missatge siga clar i dir als 230.000 alumnes que estudien en valencià que ho podran continuar fent --diu Escola Valenciana en un comunicat--. I volem que es complisca l’article 6.2 de l’estatut d’autonomia i que quisvulga que ho demane tinga ensenyament en valencià.' A més, considera incoherent de posar barreres a les famílies que volen que els fills estudiïn en català, essent així que els estudis de la conselleria mateix demostren que aquestes línies són les que ofereixen més bons resultats. Així mateix, recorda que el seu document de consens insta a millorar els programes d’incorporació progressiva, o línies en castellà, perquè actualment no s'assoleixen majoritàriament els objectius de capacitar els alumnes en totes dues llengües oficials i, si més no, en una tercera llengua.
Finalment, Escola Valenciana demanarà un acord concret sobre la catalogació de llocs de feina de secundària, és a dir, que els professors hagin d’acreditar coneixements de valencià per a poder exercir la docència. L’entitat recorda que hi ha una posició de consens amb el sindicats i que la conselleria ha mostrat una opinió favorable sobre el cas. 'Ens trobem en condicions d’avançar un acord concret sobre catalogació abans del 2012.'
Notícia extreta de Vilaweb, 5 de desembre de 2011

diumenge, 4 de desembre de 2011

TÒTILS AMB TISORES, de Jordi Roca (www.ara.cat)

Aquesta setmana el Molt Honorable President Mas ha anunciat, curiosament després de les eleccions estatals, el nou pla de tisorades que suposarà 1000 milions d’Euros d’estalvi per a l’economia catalana. Mentrestant hi ha una comunidad autónoma -amb la pell molt fina- que apuja el seu pressupost pel 2012 i dues altres CCAA que tenen un brillant concert econòmic. En definitiva, cap novetat: el paternalisme tòtil habitual i qui dia passa any empeny.

I a l’escola anem fent el que podem. Se’ns ha retallat considerablement el pressupost i s’ha eliminat la sisena hora més per motius econòmics que pedagògics però anem fent. Una altra vegada hem hagut de reestructurar els horaris i en molts casos les sessions han passat de 60 a 45 minuts; poc temps per segons quins continguts que requereixen preparació i logística diversa, però anem fent, gràcies. I ara n’ha sortit una de nova (més o menys), han suprimit les substitucions dels dilluns de manera que si un mestre cau malalt dilluns, l’escola no rebrà una substitució fins el dijous o dimecres a la tarda en el millor dels casos. Tot plegat suposa una dificultat afegida a la feina dels mestres que haurem de cobrir les baixes dels companys més habitualment amb tot el que això afecta per exemple el treball en grups reduïts. A l’escola l’equip directiu en feia broma dient-nos que estem “obligats” a estar sans durant tot el curs. Val més agafar-s’ho amb bon humor.
Ep, que estalviar està molt bé, dins d’uns límits són mesures necessàries si no volem recórrer a plantar quadres de la Merkel als Ajuntaments al costat d’en Mas i el Borbó però, de veritat encara ens faran creure que “todos los españoles son iguales ante la ley”? Fins quan ha de durar la broma? Per què no canvien la Constitución i ens diuen clarament que dins dels espanyols hi ha categories?

Els pares en l'educació

http://mestres.ara.cat/blog/2011/09/27/rigau-obre-una-web-per-involucrar-els-pares-en-leducacio/

dissabte, 3 de desembre de 2011

La AVL seduce al secesionismo

La AVL seduce al secesionismo

La toma de posesión del nuevo presidente escenifica la aproximación a Lo Rat Penat y la RACV, cuya relación es calificada de "prioritaria" Ferrer invita a poner el foco en el uso del valenciano y olvidar "discusiones estériles y conflictos banales"








ALFONS GARCIA // VALENCIA
La Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es desde su creación (2001) un complejo nudo de equilibrios. Tras la toma de posesión de ayer del nuevo presidente, Ramon Ferrer, la pregunta es si la balanza no empieza a decantarse. No es sólo que el nuevo cabeza de la institución lingüística proceda -y aún aparezca como miembro- de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que no reconoce la normativa oficial del valenciano, rechaza la unidad de la lengua y defiende las Normes del Puig, al igual que Lo Rat Penat (la otra entidad referente de este ámbito). No es sólo que en el acto de ayer, solemne, en el Saló de Corts del Palau de la Generalitat, lucieran los máximos representantes de ambas instituciones, Vicente Simó Santonja y Enric Esteve, respectivamente.
Es también el contenido del discurso de Ferrer, en el que calificó de "prioritario" mantener "relaciones de extrema cordialidad con las históricas entidades valencianistas" mencionadas.
La aproximación no surge de la nada. Simó Santonja ya participó en unas jornadas de la AVL -como experto en los Furs de Jaume I, se dijo entonces- y Lo Rat ha colaborado en el Llibre d'estil per a mitjans audiovisuals y en la vigente exposición sobre Teodor Llorente, como recordó ayer Ferrer, pero la cercanía nunca había sido tan evidente. Baste recordar las agrias declaraciones que se cruzaron la anterior presidenta, Ascensió Figueres, y Esteve.
Cierto que Ramon Ferrer se acordó también ayer, en su discurso, de la "indispensable" colaboración con las universidades valencianas, la de Barcelona, la Xarxa Lluís Vives y el Institut Ramon Llull. Pero también se dejó notar la ausencia de menciones al Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), a Escola Valenciana -sí habló del apoyo al proyecto de voluntariado en valenciano- y, por supuesto, a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) y el Institut d'Estudis Catalans (IEC). Reconoció la acción de los "gobiernos autonómicos" por el valenciano, pero no hubo cita tampoco para la Llei d'Ús i Ensenyament (1983).
Puede interpretarse como una estrategia de neutralización y desactivación de los sectores denominados tradicionalmente "secesionistas" o blaveros, pero el riesgo es el alejamiento del otro extremo social, además del posible aumento de tensiones internas.
Los elogios a la RACV los puso también el presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, en su discurso -en valenciano-, en el que recordó la vinculación de Ferrer con esta desde hace 28 años y la etiquetó como "una de las instituciones más valoradas y significativas para los valencianos". Además de reivindicar "el espíritu de unidad" de las Normes de Castelló, no mencionó ninguna otra entidad.
Ferrer hizo hincapié, por su parte, en la necesidad de "aumentar los esfuerzos" para que el uso del valenciano no decaiga. En un contexto de globalización y cambios, dijo, "sobran las discusiones estériles y los enfrentamientos banales". Y acabó con lo que sonó a declaración de intenciones para su mandato: "Si los académicos fuéramos capaces de postergar definitivamente cualquier aspecto conflictivo relacionado con el valenciano y consiguiéramos incrementar su uso normal y oficial, la existencia de la Acadèmia habrá valido la pena".
En el lado del público, destacó la elevada representación oficial, en comparación con el gris acto vespertino de hace cinco años. Estuvo la vicepresidenta del Consell Paula Sánchez de León y los consellers Lola Johnson y Serafín Castellano. También Rafael Blasco y, cómo no, Alejandro Font de Mora.
Por la oposición, Juan Soto (PSPV) y Enric Morera (Compromís), además de otros presidentes de instituciones autonómicas: Santiago Grisolía, José Cholbi o Rafael Climent. Por las universidades, el presidente de la Xarxa Lluís Vives -y rector de la Jaume I de Castelló-, Vicent Climent, además de vicerrectores de las de Valencia y Alicante. Asimismo, el resto de 19 académicos, en bloque. Hace cinco años, faltaron tres.

Publicat a Levante-emv el dia 3 de desembre de 2011

dijous, 1 de desembre de 2011

SOBRE L'ESCOLA I LA SIDA

Una escola americana rebutja l'admissió d'un noi de 13 anys perquè té la sida

La família del jove ha anunciat que denunciarà l'escola. Els responsables del centre admeten que la malaltia és la causa de la negativa
L'escola Milton Hersey, de Delaware, als Estats Units, ha decidit no acceptar la sol·licitud per estudiar al centre d'un noi de 13 anys infectat pel virus que causa la sida perquè "és una amenaça directa per a la salut de la resta", segons informa la cadena NBC.
La família del noi ha inciat els tràmits de denúncia per discriminació contra el centre. "Sento que cap altre adolescent hauria de passar per una cosa així: ser rebutjat només per tenir VIH", ha declarat el noi a la cadena de televisió.
Els estatuts del centre descriuen l'objectiu de l'escola com el d'"educar els nens amb necessitats socials i financeres perquè puguin portar una vida satisfactòria i productiva". Tot i això, el responsables de l'escola han decidit negar l'entrada del jove: "Per protegir els nostres nens".
En l'al·legat complet, l'escola es defensa argumentant que en el centre els estudiants no marxen a casa en acabar la jornada, sinó que "viuen en cases amb altres 10 o 12 nois, 24 hores al dia, set dies a la setmana". Asseguren també que "ningú no pot assumir que els nois prendran sempre decisions responsables que protegeixin el benestar de la resta".
La família, a través d'una representat d'AIDS Law Project, una organització que treballa amb malalts de sida, ha dit: "Si tens un estudiant que té una necessitat particular, t'hi acomodes. No pots dir-li simplement 'no ens agrades'".
L'escola és un centre privat sense cost orientat especialment per a persones amb baix poder adquisitiu.

Xarxa d'amics i amigues d'Escola Valenciana

Escola Valenciana activa una xarxa d'amics

Presenta la campanya Amics d'Escola Valenciana, per contribuir a finançar l'entitat

Notícia extreta de Vilaweb.

Més informació: Escola Valenciana.

Facebook, una eina d'aprenentatge?

Mirant les actualitzacions d'un freak a Google+ he vist un enllaç que m'ha cridat l'atenció. He accedit i era una simulació de facebook on es representa tota la història des del Big Bang fins a la guerra freda.

Em sembla un recurs interessant (en cas que fóra sobre la literatura catalana per exemple) per tal d'apropar als xiquets qualsevol contingut que tinga una forma cronològica. Val a dir, però, que aquest recurs també suposa una davallada en el nivell exigit, ja que pots córrer el risc que es queden amb l'anècdota i no pas amb el contingut essencial.

Vos passe el web

Què us sembla? Aprofitable o totalment rebutjable?

Mobilitzacions al gener


He vist esta notícia que ja té uns quants dies però em semblava interessant de cara a unes més que possibles retallades en el pressupost de la Generalitat (Valenciana) en l'àmbit de l'educació.


21 de gener: manifestació a València contra les retallades en educació

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic anuncia un calendari de mobilitzacions contra la cessió de sòl públic a centres privats

Una de les últimes manifestacions contra la política educativa de la Generalitat va tindre lloc en abril de 2009. Foto: EL PUNT AVUI.
1
La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic ha convocat una manifestació a València el pròxim 21 de gener (dissabte) “en defensa de l'escola pública i contra les retallades que hi està patint constantment”. El detonant de la protesta és la decisió de la Generalitat de cedir sòl públic a empreses privades per a la construcció de centres escolars.
Les entitats convocats també realitzaran diversos actes de pressió al llarg d'aquest mes, com ara concentracions davant dels ajuntaments València, Alacant, Castelló, Elx, Dénia, Gandia i Torrent. La Plataforma proposarà igualment als partits polítics la presentació de mocions als ajuntaments a favor de la construcció de centres públics i una reunió amb tots els grups de les Corts Valencianes per demanar-los la retirada de l'article 102 de la llei d'acompanyament del pressupost de 2012, on s'estableix la possibilitat de cessió de sòl públic.
Aquesta mesura “suposa un fre en la construcció de centres públics, els quals patiran una reducció d'unitats i de professorat per culpa del transvasament d'alumnat de l'escola pública cap aquests nous centres; un pas més en la privatització de l'ensenyament; i una clara priorització de l'ensenyament privat enfront del públic per part del govern valencià», critiquen des de la plataforma.