http://www.youtube.com/watch?v=1dr1ym1Y6YU&feature=share
diumenge, 20 de maig del 2012
dissabte, 5 de maig del 2012
dilluns, 16 d’abril del 2012
dijous, 5 d’abril del 2012
Enllaçats pel català
L'IES Felanitx converteix la 'Jenifer' en 'José Ramón'
dimecres, 21 de març del 2012
UNESCO i TIC
Enllaços de referència:
El Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua intensifiquen la relació
Col·laboraran en la traducció d'autors valencians i en la creació de lectorats en universitats europees
L'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua intensificaran la relació institucional, segons que han anunciat després de la reunió que han mantingut avui els director de l'IRL, Vicenç Villatoro i el presidet de l'AVL, Ramon Ferrer. Entre més iniciatives conjuntes, es preveu la traducció a altres llengües d'escriptors valencians i la creació de lectorats en universitats europees.
La reunió ha servit per 'plantejar noves línies de col·laboració que potenciïn la relació institucional, així com el foment de la llengua i la cultura valencianes', ha informat l'Acadèmia en un comunicat.
Fins ara la relació institucional entre l'AVL i el Ramon Llull s'havia limitat a compartir l'organització, conjuntament amb la Xarxa Vives d'Universitats, de les jornades sobre Didàctica de la Llengua que se celebren cada any, al mes d'octubre, a Morella i a Vinaròs.
dissabte, 10 de març del 2012
http://mestres.ara.cat/blog/2012/03/07/els-alumnes-no-obtindran-el-graduat-deso-fins-acabar-leducacio-obligatoria/
El Govern estudia exigir un nota mínima de 6 en català, castellà i anglès als futurs docents
Ensenyament i el Consell Interuniversitari de Catalunya debaten imposar aquest requisit per poder cursar Magisteri
Fonts de la Secretaria d'Universitats han explicat a l'ACN que aquesta és una proposta que s'està debatent en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i que també està participant el Departament d'Ensenyament.
Les mateixes fonts han dit però que no hi ha una decisió en ferm i que, en tot cas, aquests canvis s'aplicarien el curs 2013-2014. L'objectiu és garantir un coneixement mínim de les llengües dels futurs docents, tenint en compte que l'han de transferir als seus alumnes.
http://www.ara.cat/societat/Govern-estudia-castella-angles-docents_0_659334201.html
dijous, 8 de març del 2012
QUE S'HI POSIN UN FLOC!
rafelcrespi | El cossi de l'aigua que put | dijous, 1 de març de 2012
Una sèrie d'instituts de les Illes Balears, com a mínim de Mallorca, han posat en marxa una campanya que sota el lema d'enllaçat pel català, volen promoure la defensa, ergo suposam que també l'amor i l'estimació de la llengua catalana. Ha estat una resposta davant els atacs que via reformes legislatives, però també, i això no cal menystenir-ho, via declaracions i actituds lingüístiques negatives, (aquestes darreres inciten la deserció lingüística i, el que és pitjor, el rebuig també per part dels no catalanoparlants) promogudes pel govern Bauzá. Bé, ara resulta que aquesta campanya, pacífica, insonora, inodora, senzillament un llacet o llaçot penjat a la façana del centre i, els que el volen portar, un llacet a la solapa o a un altre lloc visible i testimonial, aquesta campanya vol ser perseguida per les autoritats educatives de les Illes Balears. Cerquen les arrugues de la legislació per treure la maça i sufocar la “revolta”.
Qui ha atiat el foc ha estat l'inefable “Círculo Cultural Mallorquin”, un dels fundador del qual, i ànima mater del grup, és càrrec de confiança de l'actual govern Balear, i el mèrit per ser-ho no és altre que haver estat la carn de canó i la foguerada de les tesis lingüícides del president Bauzá i del conseller Delgado. Evidentment com passa en aquest cas l'administració colonial i colonialista ha activat tots els seus ressorts per posar-se mans a l'obra. Com passà al Principat quan dues o tres persones provinents de gent que de la mateixa pasta que el nostre “Círculo”posaren un recurs al Constitucional perquè deien que els seus fill no podien ser educats en castellà i ja saben com va quedar, al contrari que el milenars de famílies valencianes que s'han quedat sense ensenyament vehicular en la seva llengua.
Els arguments que més o menys fan servir són que, suposadament, els alumnes menors d'edat que el llueixen ho fan per “manipulació” del professorat i això no és pot fer en un centre educatiu. Posats en aquesta tessitura segurament aviat hauran de suprimir l'assignatura d'història, en el cas benentès -permeteu-m'hi la ironia- que expliquin que la guerra civil va ser una insurrecció militar i els quaranta anys següents varen ser una dictadura. Com diria J.F. Mira, no és poca broma. De fet, algun director de Secundària del País Valencià ja ha alliçonat, en privat, algun professor de la matèria perquè millor no s'arribi a aquest període històric. També hauran de suprimir la física, per explicar la llei de Newton, la biologia, per explicar la teoria darwiniana, la filosofia perquè expliquen el Marx i qui sap si també l'anglès, com a mesura de pressió perquè els retornin Gibraltar. (Ja saben quina va ser l'entrada triomfal del ministre d'assumptes estrangers a Europa).
Però aquesta mania inquisitorial, per les mateixes raons que s'exerceix a l'escola, seria més que necessari que ultrapassàs altres àmbits. Posats a no macular les consciències manipulables de la jovenalla, s'haurien de prohibir les blackberrys, els Samsung Galaxy i la propaganda consegüent a tots aquests aparells que alienen les consciències de la joventut. També haurien de prohibir certes cadenes de la televisió que en franges horàries no nocturnes fan apologia de la incultura i del no esforç. I la propaganda de la roba de marca i de les botigues de moda.
I als banquers, per haver provocat la crisi i ser motiu de les retallades i als polítics que no compleixen amb les promeses electorals perquè instauren la mentida i la falsedat com a model per triomfar socialment, i la demagògia com a estratègia. I altra vegada a polítics i banquers perquè amb la seva bombolla immobiliària han generat una generació ni-ni (ni té feina, ni té estudis, el diner fàcil del Dorado els va atreure. I a més, els va carregar de vicis) i ara en generaran una altra perquè amb les retallades d'educació i l'atur a les famílies comportarà, això ho ha dit el president estatal de la confederació de pares i mares d'alumnes, una altra generació malformada acadèmicament.
La censura velada, l'amenaça, la caça de bruixes amb el govern del PP està a l'ordre del dia. Han amenaçat dos directors de centres de primària al País Valencià, pel senzill fet que una manifestació cacerolada va partir d'aquests dos centres per reclamar una escola digna. No varen dir els del PP que no retallarien en Sanitat i Educació? Les vileses argumentals per a aquesta amenaça són d'una sublimitat que farien furor en el regne dels elfs, per exemple. I a més, el que és indignant d'això és la celeritat amb què actuen a l'hora d'enviar inquisidors o missatges inquisitorials. Celeritat que ja aniria bé que aplicassin en el dia a dia dels seus quefers polítics.
Bé, jo, gairebé cada dia, em posaré dos llacets i si a l'administració no li agrada, que s'hi posi un floc.
El món educatiu a l'ara.cat
Us adjunte els enllaços
https://subscripcions.ara.cat/promocions/mestres/
http://mestres.ara.cat/
dimarts, 6 de març del 2012
Manuel Palomar 'L'educació és un dels pilars de l'estat del benestar'
El candidat a rector de la Universitat d'Alacant aposta per un projecte que enfortisca la universitat pública, de qualitat, participativa i transparent en la que cal prioritzar la formació i la investigació.
Palomar considera que els estudiants no han de suportar la càrrega de la crisi, s'ha mostrat contrari a qualsevol pujada de taxes i aposta per augmentar l'oferta d'ensenyament en valencià. Per al candidat, inversió en l'educació és inversió en el futur i els recursos que s'hi destinen estan directament relacionats en la qualitat de la formació.
Una estona amb Manuel Palomar ens serveix per a vore el seu compromís i determinació, no sols amb la Universitat d'Alacant, sinó amb l'educació de qualitat en general. Un home que trepitja de peus a terra i que té un projecte molt clar en el cap, per això ha decidit, després de set anys com a vicerector presentar-se com a candidat a rector de la UA.
Ens hem trobat a les dos, a la ma d'Azorín, a l'entrada del Campus, i com que l'hora sembla que ho demanava hem anat a dinar, al club social III, els dos hem demanat el mateix, 'menú italià amb lasanya casera i coca-cola', 7'90 euros per cap. De camí no ha deixat de saludar gent -la Universitat és molt gran, però al final sembla que tots es coneixen- i m'anava explicant la feinada que és això de preparar una campanya, per exemple, els dilluns ell juga a futbol, però aquest no ho farà, té un parell de reunions, 'és el que toca', li dic.
El primer que li pregunte és, que és el que vol per a la Universitat? i respon ràpidament 'vull una universitat pública, de qualitat, participativa i transparent'. Un punt aquest últim en el que posa un èmfasi especial, 'som una comunitat molt gran i amb una gran responsabilitat i la situació que travessem ara mateix ens obliga a ser molt curosos, la transparència del que fa la universitat, amb diners públics és fonamental'.
L'ara candidat a rector i vicerector d'investigació, desenvolupament i innovació durant els darrers set anys coneix molt bé les problemàtiques de la institució acadèmica, 'el campus ja no dona més de si i l'ampliació és fonamental, però trobem moltes traves burocràtiques i això ens fa perdre molt de temps'. Té molt clar que la inversió en educació està directament relacionada amb la qualitat de la mateixa i els seus resultats i posa com exemple el nivell de fracàs escolar al País Valencià 'tenim un 37% de fracàs i una inversió de 6.500 euros per alumne, mentre que a Euskadi la xifra baixa fins al 12%, però és que inverteixen 8.500 euros'. Per a Palomar l'educació és un dels pilars bàsics de l'estat del benestar i reclama un 'repartiment equitatiu dels recursos públics' com diu la Constitució Espanyola, 'hi ha sectors on no es pot retallar si no volem condicionar el nostre futur'.
Palomar parla amb convicció, amb el to de veu que et diu que ha meditat allò que t'està dient, sense improvisar i et fa partícip del que exposa, com quan t'explica que, creu en la necessitat de fer que la Universitat connecte amb la societat a través del que denomina 'transferència de coneixement', quelcom que comença amb els estudiants, però segueix a través dels professors i la investigació. Palomar destaca la feina de l'actual equip de govern en l'adequació dels títols i graus a les noves necessitats de la societat i fa un apunt especial en l'aposta per les empreses de tecnologia que el campus mira d'atraure.
Palomar creu que un dels reptes de la Universitat d'Alacant en l'actual context és saber adaptar-se, analitzant la seua oferta i adequar-la a les necessitats de la societat, aposta per augmentar l'oferta d'ensenyament en valencià 'que es troba molt per sota de la demanda que tenim', però també la formació en llengües on 'l'anglès, l'alemany o el xinès, si cal, han de tenir una important presència i han de facilitar la projecció dels nostres alumnes, professors i en general de tot el personal de la universitat'.
Segurament una de les grans virtuts del candidat és haver sigut capaç de formar un equip de treball que 'recull les diferents sensibilitats que conviuen a la Universitat d'Alacant' i és que Palomar creu que ara és moment d'anar 'tots a una' ja que la situació actual 'amb un deute de més de dos-cents milions d'euros per part de la Generalitat, ens obliga a ser capaços de treballar tots plegats per la universitat pública, participativa i de qualitat que volem'.
En la conversa no s'oblida del col·lectiu més important de la Universitat, els alumnes, gaire bé una obsessió. Creu que són la pedra angular del projecte 'no sols perquè són el futur, sinó també e present', per això insisteix en la necessitat se fomentar la participació 'la formació a la universitat no sols es fa a les aules, també es fa sent una part activa de la comunitat'.
Uns estudiants en els que no vol ni sentir que hagen de dur el pes de la crisi, per això és molt escèptic amb el Pla Universitat 2015 'que preveu augmentar les taxes universitàries'. Sobre el projecte diu que 'l'haurem d'estudiar molt bé i si no respon al model d'universitat pública i de qualitat que volem doncs no el podrem recolzar'.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3992119/20120306/manuel-palomar-leducacio-pilars-lestat-benestar.html
divendres, 2 de març del 2012
Ortografia sense esforç
Es descriu un poc de què va el llibre i mostra un exemple. Entreu, paga la pena, a més hi ha un exemple amb un còmic fet a un centre que é molt visual, segur que ens ajuda molt a canviar els vells mètodes!
Enllaç
Vaga de fam per la llengua a Mallorca
Us deixe l'enllaç
dimarts, 21 de febrer del 2012
RECURSOS TIC
divendres, 17 de febrer del 2012
ERRADES ORTOGRÀFIQUES
Oltra: 'Ha vingut un agent i m'ha pegat puntades de peu'
La diputada de Compromís relata la càrrega que ha patit davant la comissaria de policia
Aquest és el relat de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, de la càrrega que hi ha hagut davant la comissaria de policia de València, en què ella ha estat agredida:
'Érem davant la porta de la comissària, i els xiquets estaven un poc alterats, però hem aconseguit tranquil·litzar-los i situar-nos a un metre i mig del cordó policíac. I en aquell moment, quan ja h havia molta gent i s'havien sumat professors a la comissaria, els policies han començat ha empentar els xiquets. Però com que hi havia tanta gent, molts han començat a caure a terra. Jo mateixa he caigut, i fins i tot un agent m'ha ajudat a alçar-me i m'ha preguntat si estava bé. Però després han continuat empentant, perquè s'havien proposat de situar-nos a l'altra vorera. I mentre discutíem ha vingut un dels agents i m'ha començat a donar puntades de peu. I jo, perquè ja tinc una edat i m'aguante. Però la reacció normal és la de defensar-se del dolor, com un acte reflex.
Si hi ha premsa gravant, enregistra cap amunt, però no es veu què passa a les cames. I les botes que porten els policies te fan les cames merda. I quan el xiquet respon en un acte reflex els acusen d'atemptat a l'autoritat. Estic convençuda que açò està calculat. El que des de dalt sembla una simple empenta des de baix són puntades de peu. I a mi m'ha tocat un agent que ha volgut donar-me puntades de peu. A la cama dret tinc molt de dolor, i la tinc inflada, i supose que se'm farà un hematoma. Lo normal quan et peguen amb una bota reforçada.
Tot el que ha passat és un despropòsit que va començar ahir, quan començar a estovar a xiquets que tenen entre dotze i disset anys. Si no s'haguera produït açò avui no estaríem ací. Però es va actuar amb una brutalitat policíaca impròpia d'un règim democràtic i avui la gent respon. I és normal i saludable que responga. Que la gent estiga ací reivindicant el sistema democràtic és una cosa que hauríem d'aplaudir, i no enviar-los la policia perquè els detinga i els pegue. I açò és responsabilitat de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, del govern d'Espanya i del ministre. I per això hem demanat ja explicacions i una reunió amb la delegada perquè d'esta manera se n'haurà d'anar a sa casa. La policia no està per a pegar els xiquets'.
dimecres, 15 de febrer del 2012
Tots els diners per a la pública?
Dinerets per a les privades-concertades. Deprivem-los-en! |
La Federació de Pares sol·licita a la Conselleria d’Educació que, davant de la presumpta falta de recursos públics per finançar l’ensenyança valenciana, destine els diners a la creació i millora dels centres públics, i no per a concertar cap centre privat. Quan aprendrem? La informació ací.
50 anys de ‘Nosaltres, els valencians’
En la taula redona intervindran Joaquim Molas (catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona); Francesc de Paula Burguera (periodista i escriptor); Vicent Pitarch (lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans); i Antoni Furió (catedràtic d’Història de la Universitat de València), tots ells moderats per Ferran Carbó (coordinador de la Càtedra Joan Fuster).
Més informació sobre els actes previstos ACÍ i ACÍ.
Bones notícies
Els departaments universitaris de tot el país diuen que caldran més professionals per a satisfer el mercat laboral · Constitueixen una coordinadora per a promoure els estudis de llengua i literatura catalanes
Els departaments de filologia catalana de les universitats de tot el país s'han aplegat en la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana amb la finalitat d'unir forces i de promoure els estudis de llengua i literatura catalanes, en vist d'un augment de la demanda de titulats. 'Els estudis són útils, perquè la majoria de titulats troba feina i, a més, faran falta més estudiants', diu a VilaWeb Albert Soler, representant de la Coordinadora i director del Departament de Filologia Catalana de la UB.
Un dels objectius de la Coordinadora és de 'millorar la percepció social de la realitat d'aquests estudis', i és que, tal com explica Soler, la percepció general és que filologia té poca sortida professional, una 'qüestió psicològica que no és gens certa, car és un dels estudis d'inserció laboral més alta': 'Cal que incidim en aquest estat d'opinió, perquè, de feina, n'hi ha hagut sempre', diu Soler, que també posa èmfasi en la qualitat dels estudis de filologia i nega que les matrícules de filologia hagin davallat.
A més, contra la percepció que filologia catalana és una titulació sense futur, Soler rebat: és necessari que 'la gent tingui una nova percepció dels estudis': el nombre de matriculats s'ha mantingut força estable, el grau de satisfacció dels estudiants que els han cursats és alt i la majoria ha trobat feina.
Ara els responsables dels departaments de filologia de les diverses universitats catalanes han començat una campanya de promoció dels estudis, sobretot per la previsió que d'ací a pocs anys la demanda de llicenciats augmenti un 20%. El motiu d'aquest augment és, d'una banda, el relleu generacional dels professors de secundària ('calculem que a partir del 2013 hi haurà una de les onades de jubilació més significatives') ; i d'una altra, el requeriment d'un coneixement bàsic del català que fa la llei d'acollida als nouvinguts. 'En tots dos casos, caldrà més professorat de català per satisfer el mercat laboral', diu la Coordinadora en un comunicat. I Albert Soler afegeix: 'És important quehttp://http://www.vilaweb.cat/noticia/3745530/20100623/filologia-catalana-reivindica.html aquests llocs, els cobreixin professionals preparats. I volem deixar clara la importància i la sensibilitat d'aquests estudis, en què ens juguem una part de la nostra identitat'.
A més de la constitució de la Coordinadora, els seus responsables també tenen previst de fer difusió de la campanya a través de les xarxes socials, conscients que és un dels llocs on es genera debat i opinió.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3745530/20100623/filologia-catalana-reivindica.html
InfoMigjorn
SOBRE L'EFECTE DE LES RETALLADES
http://www.youtube.com/watch?v=RP4abiHdQpc
Einescat
La niña en el espejo, por Pilar Rahola
dijous, 9 de febrer del 2012
Defensem el català a l'escola!
Calen voluntaris per a defensar el català a l'escola
Somescola començarà el 15 de febrer una campanya per a recollir adhesions al manifest
dimecres, 8 de febrer del 2012
EL MINISTRE WERT I LES OPOS
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/08/actualidad/1328699513_883318.html
dilluns, 6 de febrer del 2012
Acció Cultural crea un grup per a promoure els intercanvis entre instituts valencians i catalans
dissabte, 4 de febrer del 2012
UN ARTICLE DE JORDI SEDÓ SOBRE ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (Ara.cat)
divendres, 3 de febrer del 2012
Proves per lliure de l'Escola d'Idiomes
dijous, 2 de febrer del 2012
V congrès L'escola en valencià: un model de qualitat més enllà del plurilingüisme
- Plurilingüisme i interculturalitat
- Participació social i valors
- Innovació i noves tecnologies
- Medi ambient i sostenibilitat
Hui acaba el termini per apuntar-se, us deixe l'enllanç per a qui estiga interessat.
http://escolavalenciana.ning.com/
Descanse en pau, educació per a la ciutadania
dimarts, 31 de gener del 2012
Un programa de mestres
dissabte, 28 de gener del 2012
La Franja de Ponent
divendres, 27 de gener del 2012
A Joan Francesc Mira, el molesta que Camps es passegi somrient i amb cara triomfal després de l'absolució, però creu que és 'un moniato' i que la seva trajectòria i allò que representa ja s'acaben. En aquesta entrevista considera que hi ha coses de fons que van canviant al País Valencià, que la dreta integrista ha deixat de bramar com abans i que el canvi al País Valencià està a tombar el PP. I no ho veu impossible. 'A vegades, amb el 5% de canvi de vot n'hi ha prou.'
—Com us ha fet sentir el veredicte?—Em molesta, a part la infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans de comunicació, que un personatge funest i desagradable com Camps es passege amb aquell somriure i aquella cara triomfal, d'èxit i de gust i de satisfacció. Ell i la seua colla nefasta. És això que realment em molesta. Perquè no és un 'capo' de la màfia ni un lladre, és un moniato, un home que s'ha deixat afalagar, s'ha deixat estirar la jaqueta i s'ha deixat fer un regal… És més una qüestió de personalitat ètica i estètica que no la del típic polític lladre.
—Com pot ser que l'hagin absolt?
—Perquè les nou persones que formaven el jurat tenen les seues visions i opinions, i molt probablement la majoria que ha votat en favor de la no-culpabilitat de Camps ha votat també per adscripció ideològica. Són persones que segurament també el votaren en les últimes eleccions. I l'advocat de la defensa ha estat molt hàbil, intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes vegades circumstancials per a suscitar afinitat o simpatia. I ja sabíem des del començament que, a Camps, l'havien d'absoldre.
—Per què?
—Perquè un tribunal professional mira l'objectivitat i la qualitat o el pes processal de les proves. I prendria decisions professionals. Però els membres d'un jurat finalment voten per simpatia, per afinitat, per sensacions. No són professionals de la valoració de les proves.
dijous, 26 de gener del 2012
diumenge, 22 de gener del 2012
Qualsevol nit pot sortir el sol al País Valencià.
dissabte, 21 de gener del 2012
dijous, 19 de gener del 2012
Això és futur, senyors.
dimecres, 18 de gener del 2012
dimarts, 17 de gener del 2012
Ensenyament obre una web per involucrar els pares en l’educació
diumenge, 15 de gener del 2012
PÀNIC
Unamuno va menysprear l'ensenyament del català a València.
"En cuanto a vuestra lengua comparad el lemosín conceptuoso y retorcido de Ausiàs March y el castellano de las novelas de Blasco Ibáñez y de Wenceslao Querol, que escribió sus ‘Rimas’ en un castellano más dulce que el sabroso jugo de vuestras naranjas".
Paga la pena fer-ne una ullada: http://www.levante-emv.com/valencia/2012/01/15/unamuno-catalanismo/872579.html
divendres, 13 de gener del 2012
JORNADA D’ACTUALITZACIÓ CIENTÍFICA PER A PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA I DE BATXILLER
Què fem amb la llengua en l’ensenyament?
Eines per a la seguretat i l’assertivitat en la docència de matèries en valencià.
La jornada es dirigeix al professorat de secundària i batxillerat que imparteix matèriesen valencià en qualsevol assignatura i pretén oferir instruments pràctics de suport en els dos sentits que més solen preocupar els docents. D’una banda, tècniques i habilitats assertives i comunicatives, tan importants per a transmetre els continguts com els continguts mateixos. De l’altra, el bagatge lingüístic fonamental que assegura la qualitat lingüísticad’una manera pràctica i centrada en les solucions. No sé si com a estudiants podem accedir, però us deixe l'enllaç per si us interessa.
http://www.uv.es/incorporaciouv/cooperacio/Jornades_Professors.htm
dijous, 12 de gener del 2012
El teu Mac en català, PER FI!
dimecres, 11 de gener del 2012
SOBRE EL PLA LECTOR
Pla lector de Bromera per a les escoles
L´editorial valenciana posa a disposició dels mestres un web per facilitar-los l´elaboració del projecte
|
Edicions Bromera ha elaborat un nou web, www.bromera.com/pla-lector, amb tota la informació referent al pla lector i on es pot descarregar un document que facilita als educadors la confecció del Pla de Foment Lector de Centre, una eina que els serà molt útil després que la Conselleria d´Educació haja aprovat l´Ordre 44/2011, la qual converteix aquest projecte en un element fonamental a les escoles.
El web explica què és un pla lector, ofereix informació sobre la legislació referida a la promoció de la lectura a l´aula, presenta el pla de Bromera i facilita als educadors la descàrrega de receptes i fitxes per a animar a la lectura a l´escola.
Bromera recorda que «el foment de la lectura entre els més joves» ha sigut sempre el seu compromís. El Pla Lector de Bromera ha sigut elaborat per Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura i docent, i inclou objectius, activitats, recursos i suggeriments per als mestres.
dimarts, 10 de gener del 2012
NEVA DINS EL VIDRE: Escola Valenciana denuncia retallades injustificad...
dimecres, 4 de gener del 2012
LECTURA FÀCIL
http://www.youtube.com/watch?v=R8KFR6Hedv8&feature=player_embedded#!
http://www.lecturafacil.net/content-management/10/12
Que estigau bons!
dimarts, 3 de gener del 2012
INCONVENIENTS DE LES TIC
2.Sobrecàrrega
d’informació: Internet ens ofereix molta informació en un curt espai de temps. Si no disposem de temps suficient per a processar esta informació, podem arribar a una saturació que impediria l’aprenentatge.
3.Dependència
tecnològica: Un altre dels riscs de l’aplicació de les TIC és el fet que amb l’ús dels sistemes
informàtics en l’educación se li done un major valor al “saber com” sobre el “saber que o saber sobre”. Hauríem d’indicar que els mitjans i els recursos utilitzats deuen estar subordinats al procés educatiu, no a l’inversa.
4.Condicions econòmiques: Un altre desavantatge de la introducció de les noves tecnologies en l’ensenyament és que implica una sèrie de recursos per part del centre educatiu i per part dels alumnes. Així, ni tots els centres ni tots els alumnes es troben en les condicions necessàries per a disposar d’aquestes tecnologies.
www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs