dimecres, 30 de novembre de 2011

Mites i realitats de l'escola finlandesa

Entrevista realitzada a Marc Cerdà, un mestre a Finlàndia des del curs passat i que explica les interioritats del sistema educatiu del país escandinau.

http://www.youtube.com/watch?v=ricF4J4Qrlw&feature=player_embedded

A la lluna de València

Quan estava escrivint el post anterior he recordat una informació que havia quedat marginada a un racó de la meua convulsa ment.

No sé si sabeu que Mercuri és un planeta inhòspit, o això diuen. Resulta que com està tan prop de l'astre rei té molts cràters producte de col·lisions. Doncs bé, com Mercuri era considerat com el deu de les arts, cadascún dels cràters està batejat amb el nom d'un pintor, escriptor, actor... algun il·luminat (en el sentit no despectiu de la paraula).

Bé, tot este discurs ve arran que hi ha un cràter que està batejat amb el nom d'Ausiàs March i un altre amb el de Salvador Dalí. Us passe la notícia.

Seria divertit

Com que esta assignatura presumeix de ser la més TIC i tecnològica forever and ever, m'agradaria proposar per als cursos que vindran una activitat d'allò més tiquera.

No sé si tothom sap què són els Doodles, i no sé si algú apart de jo n'és fan. Un doodle és una plana especial de Google, és a dir, són aquells dibuixos tan entranyables (últimament ja fins i tot vídeos o jocs) que commemoren una data concreta. Hi ha doodles universals o territorials. Potser, i com sol passar, les personalitats de la llengua catalana no estan prou representades en estes animacions però... estaria bé fer un recull de doodle referents a la literatura.

A Aprenentatges estem fent un bloc sobre la literatura infantil i juvenil i per això mateix m'ha cridat l'atenció el doodle amb què Google commemora el 176è aniversari del naixement de Mark Twain, el creador de Les aventures de Tom Sawyer.



No em negareu que és entranyable (i no entranyable com Carmen Sevilla, sinó entranyable en el bon sentit de la paraula)

dilluns, 28 de novembre de 2011

El PP rebutja la proposta de Compromís per a què el Consell atorgue a Enric Valor la seua Alta Distinció – Coalició Compromís

El PP rebutja la proposta de Compromís per a què el Consell atorgue a Enric Valor la seua Alta Distinció – Coalició Compromís

Dietari d'un mestre

He trobat aquest article en el blog de Joan Josep Isern, he pensat compartir-lo amb tots vosaltres atés que m'ha semblat força encoratjador en estos dies de triar institut, vegeu què us sembla.


Estic treballant en un encàrrec sobre la figura de Joan Triadú en la seva vessant de pedagog. Això m'ha portat a repassar, entre altres papers i publicacions, el dietari que va escriure entre els anys 1938 i 1940 a Granollers, el seu primer destí després d'obtenir el títol de mestre.

El text va restar inèdit fins ara fa deu anys que Proa el va editar amb el títol "Dies de memòria 1938-1940. Diari d'un mestre adolescent"..

... i parla de les primeres experiències d'aquell noi de disset anys al qual les circumstàncies de la vida el van portar a donar classe a un grup d'alumnes d'edats no gaire allunyades de la seva en un context de guerra civil que no tardaria a afectar la feina i el futur d'ell i dels seus alumnes.

El dia 3 de novembre de 1938 Triadú escriu: "Quan sóc a l'escola treballant, a dins de classe, sóc feliç. Sembla que una professió aixi ha d'omplir tota una vida al qui la sàpiga estimar. La vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l'ànima del mestre, coses impalpables que han d'arribar als alumnes. La classe és el resultat d'una col·laboració constant. El mestre ha d'escalfar els refredaments, ha d'animar els desanimats, ha d'ajudar els reressagats, i ha de donar vida a la classe, i fer-la agradable, engrescadora. Però per poder fer tot això, al mestre li cal una condició: estimar l'escola i estimar els infants."

Joan Triadú és feliç quan és a classe. I ho explica de manera planera, sense enfarfegadores solemnitats. Paraules breus, clares i senzilles que mantenen tot el seu valor tres quarts de segle després d'haver estat escrites.

Tota una lliçó -apropar-se a la figura de Joan Triadú ja ho porta, això, de sortir-ne molt més enriquit- en un temps com el que ens toca de viure en què el valor de les paraules és fugaç i efímer.

Un temps de mínims, en el que sembla que tot allò que depassa els 140 caràcters és sobrer, innecessari...

dissabte, 26 de novembre de 2011

.: Escola Valenciana :. Notícies - L'escola serà tecnològica o no serà

.: Escola Valenciana :. Notícies - L'escola serà tecnològica o no serà

L'escola serà tecnològica o no serà

El congrés ITWorld Edu 2011 ha posat de manifest la importància cabdal de l'ús de les tecnologies a l'aula i la tranformació metodològica de l'educació que es produirà en els propers anys. En 2015 PISA farà proves de competència digitals als alumnes. La Xarxa de Qualitat d'Escola Valenciana ha aprofitat el certamen per aprofundir en iniciatives de futur.

Una nodrida representació de la Xarxa de Centres Educatius Valencians de Qualitat, impulsada per Escola Valenciana, ha assistit al congrés ITWorld Edu 2011 sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació al sistema educatiu.

ITWorld Edu 2011 ha posat de manifest la importància cabdal de l'ús de les tecnologies a l'aula i la tranformació metodològica de l'educació que es produirà en els propers anys. Segons el mateix representat de PISA Maciej Jakubowsk l'informe tindrà ja proves digitals en el 2012 en 45 països i l'any 2015 en tots els països es realitzaran proves sobre la competència digital dels alumnes. Corea, Japó i Austràlia lideren les competències digitals a nivell mundial i Xile, l'Estat Espanyol, Polònia i Colòmbia tanquen el rànquing de PISA.

Jaume Fullana, coordinador de la Xarxa de Centres Educatius Valencians de Qualitat, va realitzar reunions bilaterals amb l'organització de l'esdeveniment i amb empreses punteres com Qualiteasy i Clickedu per al desenvolupament i una major implantació metodològica del fet tecnològic a les aules valencianes. Els representants de la Xarxa conformats per les direccions dels centres CEIP Gabriel Miró de Calp, CEIP Graüll de Xàbia i CEIP Sant Joan Bosco de Cocentaina varen assitir a les diverses presentacions de diverses tecnologies aplicades a l'educació com la conefrència d'Alejandro Piscitelli, UPCnet, Barcanova digital, Tiching, Docus, Grup Sm, i experiències a l'escola de l'Escola Sant Gervasi, el CEE Empordà, CE Montseny i el Centre Jaume Viladoms.

dijous, 24 de novembre de 2011


Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià




Hui, dia en què es compleixen 28 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià i ho ha fet anunciant quatre noves parelles lingüístiques: María José Català (PP) farà de voluntària de Marga Sanz (EUPV) i Fran Ferri (Compromís) ho farà d'Ana Barceló (PSPV). Hui també es compleixen 89 anys del naixement de Joan Fuster

"Fa temps que defensem que el valencià és cosa de tots, ho hem demostat en la defensa de l'ensenyament en valencià i hui també és un bon exemple d'això" ha defensat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a l'inici de la roda de premsa que ha tingut lloc hui a les Corts Valencianes i on s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià. Una campanya que ha aconseguit enguany la participació de tots els partits polítics amb representació parlamentària, asseguts en una mateixa taula i participant units en una mateixa campanya.

El programa Voluntariat pel Valencià consisteix en posar en contacte persones que volen aprendre valencià amb persones que el volen ensenyar dedicant una hora a la setmana durant deu setmanes a aquest propòsit. L'alcaldessa de Torrent i diputada del Partit Popular, Maria José Català, participarà com a voluntària de la portaveu parlamentària d'EUPV, Marga Sanz; mentre que el diputat de Compromís, Fran Ferri, ho farà amb la diputada del PSPV, Ana Barceló.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha agraït als quatre participants la seua col·laboració amb el programa. "Volem ressaltar el simbolisme que els quatre partits parlamentaris se sumen al projecte. Volem que cada dia més parlamentaris utilitzen el valencià i fer-lo així més present a la societat. Els representants polítics són referents mediàtics i és important que utilizen el valencià, nosaltres els convidem a fer-ho sempre".

Vicent Moreno ha incidit que el valencià té dos grans reptes: "Mantenir i augmentar la presència del valencià a l'aula per garantir el seu coneixement, i millorar l'ús social de la llengua a tots els àmbits de la societat valenciana". En aquest punt incideix precisament el Voluntariat. "Cal portar el valencià al carrer, a l'oficina, als despatxos, a l'oci, al teatre... a tots els llocs. Cal fer més present el valencià, els valencianoparlants no hem de ser mai valencianocallants. Amb la llengua ben visible segur que sumem cada dia més gent al futur de la nostra llengua".

El Voluntariat pel Valencià en xifres

El Voluntariat pel Valencià és un programa coordinat per Escola Valenciana i que des de la seua creació en 2005 ha creat més de 5000 parelles lingüístiques. El projecte està establert a més de 50 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com a Castelló, València, Alacant i Elx. Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques. El programa està establert a més de 30 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com Castelló, València, Alacant i Elx, a més de localitats com Alcoi, Torrent, Algemesí, Vinaròs, Burjassot... Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques.

Apuntar-se al programa és ben senzill: només cal accedir al web www.voluntariatpelvalencia.org i seguir totes les indicacions.

Segons Vicent Moreno, "El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i la mostra desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys". I ha afegit: "aproximadament al 40% d'ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 25% ho fa el PSPV-PSOE i en el 35% restant ho fa Compromís, EUPV o Independents. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià".

29 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La presentació del Voluntariat ha coincidit enguany amb el dia del 28é aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquest sentit, Vicent Moreno ha destacat "la importància de mantenir les línies en valencià com a garantia indispensable de futur de la llengua, però també perquè les avaluacions afirmen que els alumnes que estudien en valencià saben més valencià però també més castellà i més anglés". L'entitat cívica s'ha mostrat esperançada per les xifres de coneixement del valencià dels joves d'entre 15 i 34 anys i ha atribuït aquestes xifres als efectes de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

A més, el president d'Escola Valenciana ha apostat perquè "la crisi no siga un impediment per fer coses a favor del valencià, sobretot a les administracions, però també per nosaltres, la societat civil". Vicent Moreno ha fet una crida al món cívic a no decaure davant la davallada d'ingressos provocada per la crisi: "Escola Valenciana no baixarà el ritme, hem de ser capaços de fer més amb menys, i l'acte de hui o la campanya Sí al valencià en defensa de l'ensenyament en la nostra llengua en són un clar exemple". Escola Valenciana ha anunciat que a partir de l'u de desembre l'entitat posarà en funcionament la campanya Amics d'Escola Valenciana, amb l'objectiu d'eixamplar la base social de suport al valencià i de potenciar l'autofinançament de l'entitat.


http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1457/les-corts-valencianes-s-apunten-al-voluntariat-pel-valencia

dimecres, 23 de novembre de 2011

Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià


Data:
21/11/2011 18:13


Dimecres és l'aniversari de la LUEV i Escola Valenciana presenta la nova campanya del Voluntariat pel Valencià que comptarà amb les parelles lingüístiques: María Jose Català (PPCV) i Marga Sanz (EUPV), Fran Ferri (Compromís) i Ana Barceló (PSPV)


El Voluntariat pel Valencià és el programa que posa en contacte a persones que volen aprendre valencià i persones que volen ensenyar-lo. Ara, destacats representants de tots els grups amb representació parlamentària s'apunten al programa d'Escola Valenciana. L'alcaldessa de Torrent i diputada del Partit Popular, Maria José Català, participarà com a ensenyant de la portaveu parlamentària d'EUPV, Marga Sanz; mentre que el diputat de Compromís, Fran Ferri ho farà amb la diputada del PSPV Ana Barceló. Tots ells dedicaran una hora a la setmana durant 10 setmanes a aprendre i ensenyar valencià mitjançant la conversa i assistiran a la roda de premsa en què es presentarà la nova campanya del Voluntariat pel Valencià. Una roda de premsa que se celebrarà el proper dimecres, aniversari de la Llei d'ús i Ensenyament del Valencià. El programa està coordinat per Escola Valenciana i compta amb la col·laboració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Fundació Bancaixa. Des de la seua creació l'any 2005 el programa ha creat més de 5000 parelles lingüístiques.


Escola Valenciana :. Notícies - Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià

Lola Johnson es pensava que Tirant lo Blanc era obra d'Ausiàs March



L'error de la consellera, en una cerimònia pública, rebota a Twitter (#lolajohnsonfacts)


La consellera de Cultura, Turisme i Esport, i portaveu del govern valencià, Lola Johnson, va elogiar públicament 'Tirant lo Blanc', però el va atribuir a Ausiàs March, essent així que és arxisabut que és una obra de Joanot Martorell. L'error, per a més inri, el va fer en la cerimònia de lliurament dels Premis de la Generalitat als llibres més ben editats els anys 2010-2011, que es va fer diumenge al Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana. No portava el discurs escrit i va improvisar davant un auditori ple d'editors i llibreters.

La relliscada va tenir ahir, quan va començar a circular la notícia, resposta a Twitter, sota l'etiqueta #LolaJohnsonFacts, amb comentaris i respostes d'allò més enginyosos.

Literalment, la consellera, va dir: 'La data d'entrega d'estos guardons coincidix amb el Dia del Llibre Valencià, instituït per la Generalitat el 20 de novembre, data en què es va publicar la primera edició del Tirant lo Blanc, l'any 1490, obra que ens ha regalat aquest meravellós escriptor que va ser Ausiàs March'.

La cerimònia

Els premiats de la nit foren: El vampir (Bromera), premi al millor llibre il·lustrat editat, i El arte de volar (Edicions de Ponent), premi al millor llibre editat. El premi a la tasca dels llibreters fou per a la Llibreria la Costera de Xàtiva.


Ací teniu l'enllaç:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3953427/20111123/lola-johnson-pensava-tirant-lo-blanc-era-obra-dausias-march.html

La conselleria d'educació anuncia que no pagarà els interins durant els mesos d'estiu

Educación deja sin la paga de julio y agosto a 3.000 interinos

El Consell anuncia a los sindicatos el cambio unilateral del acuerdo de hace un año tras el 20-N y afectará a los contratos que se hagan a partir de noviembre

Como ya hiciera con el acuerdo de plantillas de Formación Profesional, la Conselleria de Educación ha informado a los representantes docentes de que va a denunciar parte del articulado del acuerdo de interinos firmado hace un año, de forma que modifica unilateralmente las condiciones laborales y económicas de estos docentes y les deja sin la paga del verano porque en julio y agosto no hay clases.

Apenas veinticuatro horas después de la aplastante victoria electoral del PP en las urnas, la Conselleria de Educación sorprendió ayer a los sindicatos de enseñanza con la vuelta atrás en un acuerdo, en vigor, que se firmó hace ahora un año, el 23 de noviembre de 2010. Precisamente, mañana se ha convocado a los representantes del profesorado para, primero, revocar el citado acuerdo y, a continuación, introducir los cambios.

Císcar quiere prescindir de los artículos que contemplan el pago por año trabajado, y reducir las nóminas a los meses en los que los interinos cubran una vacante dando clases, en ningún caso durante julio y agosto, meses que, por tanto, no cobrarían.

Los motivos que aduce Educación se dirigen a la necesaria reducción de gastos y, con el ánimo de ahorrar, se recortarían las pagas de aproximadamente 3.000 interinos que cubren vacantes a lo largo del curso escolar. Por otra parte, el compromiso actual de cubrir las vacantes de docentes semanalmente -pese a que tampoco se esté cumpliendo-, se diluye definitivamente por el nuevo término "periódicamente".
Así, aquel profesor interino que logre una vacante en noviembre, no cobrará un año como hasta ahora, sino que a 30 de junio acabará su contrato aunque le queden otros tipo de tareas por hacer, como precisan los delegados del STEPV, sindicato mayoritario en el sector de la enseñanza.

Esta medida, adoptada de forma unilateral por los responsables de Educación, y dada a conocer ayer, implica una nueva normativa para sustituir al citado acuerdo de interinos y cuyo borrador pudo conocer ayer este diario.

Los recortes afectan las pagas de dos meses de unos 3.000 profesores, a razón de 2.200 euros netos mensuales en Secundaria y de 1.800 en Primaria.

Ceses fulminantes
En la misma normativa, ya elaborada por el departamento que dirige Císcar, se incluye el cese de la totalidad del profesorado interino en los niveles de la enseñanza no obligatoria: FP, Bachillerato, Escuelas de Idiomas, Conservatorios y Escuelas de Adultos, que acaben las clases antes del 1 de junio.

Al margen de que les queden otras tareas que realizar, y clases en Secundaria para las pruebas de selectividad, de certificación, de acceso a ciclos de formación profesional o de prácticas en centros de trabajo, ninguno de estos docentes interinos cobrará los meses de junio a agosto. En el caso de que las clases las acaben parcialmente, los contratos, al haber cesado, serán por jornada parcial, lo que también redundará en su nómina con respecto a la actual.

Para la conselleria no es más que el cumplimiento de los recortes de Zapatero de mayo de 2010, cuando rebajó un 5% a todos los funcionarios, aunque el acuerdo que ahora rechaza lo firmó después, en noviembre de 2010.

Movilizaciones para frenar los recortes
Los representantes sindicales se han apresurado a convocar asambleas docentes para informar de la que se avecina a los interinos "y proponer todas las movilizaciones necesarias para frenar estos nuevos recortes", como subrayan desde el STEPV. ANPE también mostró ayer su "profunda decepción" ante la decisión de Educación, después de que sus responsables "alabaran tanto", en cuanto lo firmaron, el acuerdo de interinos que ahora echan por tierra. Este sindicato quiere hacer oir su voz mañana, con motivo de la mesa técnica en la que Educación piensa dar validez a la nueva normativa. Pero también se anuncian movilizaciones entre el sector de la concertada, porque la falta de pago a los trabajadores y centros no obtuvo ayer del director general de Centros, Rafael Carbonell, más respuesta que el consabido: "Cuando se pueda".


http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/11/22/educacion-deja-paga-julio-agosto-3000-interinos/1193466.html

diumenge, 20 de novembre de 2011

Joves d'èxit lluiten contra el fracàs escolar


El projecte internacional Teach for All aterra a Catalunya amb una prova pilot en quatre instituts

Vuit joves emprenedors faran classe durant dos anys en quatre instituts de l'Hospitalet i Badalona amb alts índexs de fracàs escolar. Hi aplicaran els mètodes del programa internacional Teach for All.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Nous temaris oposicions

El dia 15 de novembre es va publicar en el BOE l'ordre per la qual es regulen els temaris i els procediments d'ingrés de mestres, EOI, secundària i FP. A continuació, us deixe l'enllaç a l'esmentada ordre del cos de secundària i us copie el temari de l'especialitat de Castellà, que us pot servir d'orientació fins que es publique el nou temari de la nostra especialitat. Com podreu observar, hi ha uns pocs temes més i es detallen els apartats de cada tema.

Orden EDU/3138/2011, de 15 de noviembre, por la que se aprueban los temarios que han de regir en los procedimientos de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades de los Cuerpos de Profesores de Enseñanza Secundaria y Profesores Técnicos de Formación Profesional.


Lengua Castellana y Literatura

1. La lengua como sistema y como instrumento de comunicación. Competencia lingüística y competencia comunicativa. La estructura lingüística del pensamiento.
1.1 La lengua como sistema y como instrumento de comunicación.
1.2 Competencia lingüística.
1.3 Competencia comunicativa.
1.4 La estructura lingüística del pensamiento.

2. La lengua como objeto de estudio. Teorías lingüísticas y de la comunicación en la actualidad. Los estudios sobre el uso de la lengua.
2.1 La reflexión lingüística en la historia.
2.2 Teorías lingüísticas en la actualidad.
2.3 Teorías de la comunicación en la actualidad.
2.4 Los estudios sobre el uso de la lengua.
2.5 La lengua como herramienta y como contenido.

3. La lingüística aplicada. Lexicografía, psicolingüística, sociolingüística, traducción, enseñanza de lenguas y otras aplicaciones de la lingüística.
3.1 Lingüística aplicada.
3.2 Lexicografía. Psicolingüística y sociolingüística.
3.3 Traducción.
3.4 Enseñanza de lenguas.
3.5 Otras aplicaciones de la lingüística.

4. Los medios de comunicación social. Nuevos medios y nuevos géneros textuales. La comunicación y el uso de la lengua en Internet.
4.1 Los medios de comunicación social.
4.2 Nuevos medios y nuevos géneros textuales.
4.3 La comunicación y el uso de la lengua en Internet.
4.4 Textos e hipertextos.

5. El marco común europeo de referencia para las lenguas. Las competencias comunicativas de la lengua: lingüística, sociolingüística y pragmática. Los estudios de evaluación europeos de la competencia lingüística.
5.1 El marco común europeo de referencia para las lenguas.
5.2 Lingüística, sociolingüística y pragmática.
5.3 El aprendizaje lingüístico.
5.4 Los estudios de evaluación europeos de la competencia lingüística.

6. Competencia plurilingüe y pluricultural. Lenguas en contacto. Bilingüismo, diglosia y normalización lingüística.
6.1 Competencia plurilingüe y pluricultural.
6.2 Lenguas en contacto. Bilingüismo, diglosia.
6.3 Las actitudes lingüísticas de las lenguas en contacto.
6.4 Los procesos de normalización lingüística.

7. Variación diacrónica: origen y evolución de las lenguas peninsulares. Etapas en la evolución del español: principales cambios fonéticos, morfológicos y sintácticos a lo largo de la historia.
7.1 Origen y evolución de las lenguas peninsulares.
7.2 Las lenguas prerromanas.
7.3 Principales etapas en la formación de las lenguas peninsulares.
7.4 Principales cambios fonéticos y morfológicos a lo largo de la historia.
7.5 Principales cambios sintácticos a lo largo de la historia.

8. Variación diatópica: variedades dialectales del español. El español de América. La proyección del español en el mundo.
8.1 Los dialectos históricos españoles.
8.2 Variedades dialectales del español en la actualidad.
8.3 El español de América.
8.4 La proyección del español en el mundo.

9. Variación diafásica y diastrática en español. Norma lingüística: evolución del concepto y su relación con el desarrollo de la competencia sociolingüística.
9.1 Variedades diafásicas.
9.2 Variedades diastráticas.
9.3 Norma lingüística: concepto y evolución.
9.4 La norma y su relación con el desarrollo de la competencia comunicativa.
9.5 La norma lingüística y su relación con el desarrollo de la competencia sociolingüística.

10. La competencia fonológica. Fonética y Fonología. El sistema fonológico del español y sus variantes.
10.1 La competencia fonológica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística
10.2 Fonética.
10.3 Fonología.
10.4 El sistema fonológico español y sus variantes.

11. La competencia ortoépica y ortográfica. Homófonos y homógrafos. La sílaba, el acento y la entonación.
11.1 La competencia ortoépica
11.2 La competencia ortográfica.
11.3 La corrección como instrumento para el desarrollo de la competencia ortoépica y ortográfica. Marco teórico.
11.4 Homófonos y homógrafos.
11.5 La sílaba. El acento y la entonación.

12. La competencia léxica. Procedencia del léxico español. Préstamos y neología. Organización del léxico: los diccionarios.
12.1 La competencia léxica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
12.2 Procedencia del léxico español.
12.3 Préstamos y neologismos.
12.4 Organización del léxico: los diccionarios.
12.5 Norma y diccionario.

13. La competencia semántica. El significado. Referencia, sentido y denotación. Relaciones léxico-semánticas. Los cambios semánticos. Funciones semánticas.
13.1 La competencia semántica dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
13.2 El significado. Referencia, sentido y denotación.
13.3 Relaciones léxico- semánticas.
13.4 Los cambios semánticos.
13.5 Funciones semánticas

14. La competencia gramatical. Límites y unidades del análisis morfológico y del análisis sintáctico. Las categorías y las funciones sintácticas.
14.1 La competencia gramatical dentro del marco de la competencia en comunicación lingüística.
14.2 Límites y unidades del análisis morfológico.
14.3 Límites y unidades del análisis sintáctico.
14.4 Las categorías y las funciones sintácticas.
14.5 La enseñanza de la gramática. Marco teórico.

15. Morfología: la estructura interna de las palabras. Procedimientos sistemáticos y no sistemáticos en la formación de palabras.
15.1 Morfología: marco teórico.
15.2 La estructura interna de las palabras.
15.3 Procedimientos sistemáticos en la formación de las palabras.
15.4 Procedimientos no sistemáticos en la formación de las palabras.

16. Las categorías sintácticas (I). Sustantivo y adjetivo. Estructura y funciones del sintagma nominal y del sintagma adjetivo.
16.1 Sustantivo.
16.2 Adjetivo.
16.3 Estructura y funciones del sintagma nominal.
16.4 Estructura y funciones del sintagma adjetivo.

17. Las categorías sintácticas (II). Pronombres, determinantes y adverbios. La deixis. Estructura y funciones del sintagma adverbial.
17.1 Pronombres.
17.2 Determinantes.
17.3 Adverbios.
17.4 La deixis.
17.5 Estructura y funciones del sintagma adverbial.

18. Las categorías sintácticas (lll).
18.1 Elementos de relación: preposiciones.
18.2 Elementos de relación: conjunciones.
18.3 Tipos de relaciones.
18.4 Caracterización del sintagma término de preposición.

19. Las categorías sintácticas (IV). El verbo y la estructura del sintagma verbal. Predicación y atribución. Complementos argumentales y adjuntos.
19.1 El verbo.
19.2 La estructura del sintagma verbal.
19.3 Predicación y atribución.
19.4 Complementos argumentales y adjuntos.

20. La oración: delimitación y clasificación. La estructura de la oración: nivel formal, semántico e informativo. La impersonalidad.
20.1 Delimitación y clasificación.
20.2 El concepto de sintagma.
20.3 La estructura de la oración: nivel formal, semántico e informativo.
20.4 La impersonalidad.

21. Expresión de la cantidad, la cualidad y el grado.
21.1 El enfoque funcional-comunicativo.
21.2 Expresión de cantidad.
21.3 Expresión de cualidad.
21.4 Expresión de grado.

22. Expresión del tiempo, el espacio y el modo.
22.1 El enfoque funcional-comunicativo.
22.2 Expresión de tiempo.
22.3 Expresión de espacio.
22.4 Expresión de modo.

23. Expresión de la aserción, la objeción, la opinión, el deseo y la exhortación.
23.1 El enfoque comunicativo-funcional.
23.2 La expresión de la aserción y la objeción.
23.3 La expresión de la opinión.
23.4 La expresión del deseo y la exhortación.

24. Expresión de la duda, la hipótesis y el contraste.
24.1 El enfoque comunicativo-funcional.
24.2 Expresión de la duda.
24.3 Expresión de la hipótesis.
24.4 Expresión del contraste.

25. Expresión de la causa, la consecuencia y la finalidad.
25.1 El enfoque comunicativo-funcional.
25.2 Expresión de la causa.
25.3 Expresión de la consecuencia.
25.4 Expresión de la finalidad.

26. La competencia discursiva. El texto como unidad comunicativa. Su adecuación a los parámetros de la situación comunicativa. Coherencia y cohesión.
26.1 Competencia discursiva.
26.2 El texto como unidad comunicativa.
26.3 Su adecuación a los parámetros de la situación comunicativa El discurso oral.
26.4 Coherencia y cohesión.

27. La cohesión textual (I): Procedimientos léxicos y gramaticales de referencia interna. Marcadores del discurso. Conectores argumentativos, metadiscursivos y operadores pragmáticos.
27.1 Procedimientos léxicos y gramaticales.
27.2 Los marcadores discursivos. Identificación, ordenamiento, rasgos y clasificación.
27.3 Conectores argumentativos.
27.4 Conectores metadiscursivos.
27.5 Operadores pragmáticos.

28. La competencia funcional (I): La narración. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos narrativos escritos y orales.
28.1 El género narrativo.
28.2 El discurso narrativo y su ámbito de uso.
28.3 Estructura, características y funciones de la narración.
28.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos narrativos escritos y orales.
28.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos narrativos escritos y orales.

29. La competencia funcional (II): La descripción. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos descriptivos escritos y orales.
29.1 La descripción.
29.2 El discurso descriptivo y su ámbito de uso.
29.3 Estructura, características y funciones de la descripción.
29.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos descriptivos escritos y orales.
29.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos descriptivos escritos y orales.

30. La competencia funcional (III): La argumentación. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos argumentativos escritos y orales.
30.1 La argumentación.
30.2 El discurso argumentativo y su ámbito de uso.
30.3 Estructura, características y funciones de la argumentación.
30.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos argumentativos escritos y orales.
30.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos argumentativos escritos y orales.

31. La competencia funcional (IV): La exposición. Estructura y características. Estrategias comunicativas para la comprensión y composición de textos expositivos escritos y orales.
31.1 La exposición.
31.2 El discurso expositivo y su ámbito de uso.
31.3 Estructura, características y funciones de la exposición.
31.4 Estrategias comunicativas para la comprensión de textos expositivos orales y escritos.
31.5 Estrategias comunicativas para la expresión de textos expositivos orales y escritos.

32. La comprensión y producción de textos orales y escritos. Fundamentos teóricos.
32.1 Fundamentos teóricos.
32.2 Comprensión oral.
32.3 Expresión oral.
32.4 Comprensión lectora.
32.5 Expresión escrita.

33. El discurso literario. Tendencias actuales de la crítica: la pragmática de la comunicación literaria y la teoría de la recepción. Literatura comparada e intertextualidad.
33.1 Identificación y características.
33.2 La crítica literaria.
33.3 La pragmática de la comunicación literaria.
33.4 La teoría de la recepción.
33.5 Literatura comparada e intertextualidad.

34. La lectura comprensiva y crítica de textos. Literatura e interculturalidad. Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.
34.1 Lectura comprensiva y crítica de textos.
34.2 La construcción del hábito lector.
34.3 Literatura e interculturalidad.
34.4 El canon literario.
34.5 Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.

35. Lectura y literatura.
35.1 Lectura comprensiva y crítica de textos.
35.2 La construcción del hábito lector.
35.3 Literatura e interculturalidad.
35.4 El canon literario.
35.5 Las nuevas tecnologías y su aplicación a la enseñanza de la literatura.

36. Los géneros literarios: evolución y nuevas perspectivas. Aplicación a la enseñanza de la literatura.
36.1 Fundamentos teóricos.
36.2 El concepto de género literario en la tradición histórica.
36.3 El concepto de género literario en la actualidad. Nuevas perspectivas.
36.4 Los géneros literarios y su aplicación a la enseñanza de la literatura en la actualidad.

37. Literatura y medios de comunicación: Periodismo, televisión, cine y cibercultura.
37.1 En el periodismo.
37.2 En la televisión.
37.3 En el cine.
37.4 En la cibercultura.

38. Las fuentes y los orígenes de la literatura occidental (I): La Biblia: Mito y literatura.
38.1 Literatura hebrea, literatura hindú y literatura árabe.
38.2 La Biblia: Mito y literatura.
38.3 Los géneros literarios en La Biblia.
38.4 La Biblia en la literatura y como literatura.

39. Las fuentes y los orígenes de la literatura occidental (II): La literatura grecolatina y su proyección en la literatura española.
39.1 La literatura griega.
39.2 La literatura romana.
39.3 La literatura grecolatina en la literatura occidental.
39.4 La literatura grecolatina y su proyección en la literatura española.

40. Los orígenes de la lírica: La poesía tradicional. La poesía lírica de carácter culto: los trovadores y el amor cortés.
40.1 La poesía tradicional: Lírica arábigo-andaluza.
40.2 La poesía tradicional: Lírica galaico-portuguesa y lírica castellana.
40.3 La lírica culta: Los trovadores y la lírica catalano-provenzal.
40.4 El amor cortés.

41. La épica medieval europea y los juglares. Los cantares de gesta. Historia, sociedad y poesía en El Cantar de Mio Cid.
41.1 Concepto y orígenes.
41.2 Los cantares de gesta. La épica medieval europea y los juglares.
41.3 Las etapas de la épica castellana.
41.4 Historia, sociedad y poesía en El Cantar de Mio Cid.

42. El Mester de Clerecía: Berceo y la religiosidad medieval. La singularidad literaria del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita.
42.1 Definición. Características generales. Evolución.
42.2 Obras del Mester de Clerecía. Siglo Xlll.
42.3 Berceo y la religiosidad medieval.
42.4 La singularidad literaria del Libro de Buen Amor, de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita.

43. La tradición europea del cuento: Don Juan Manuel y la doctrina de El Conde Lucanor. Historia y ficción en la obra de Alfonso X.
43.1 Antecedentes.
43.2 Tipos de cuentos.
43.3 Don Juan Manuel y la doctrina de El Conde Lucanor.
43.4 Historia y ficción en la obra de Alfonso X.

44. La lírica culta en el siglo XV: Los cancioneros. La visión medieval y renacentista en las «Coplas» de Jorge Manrique. Las «Coplas» y la tradición elegíaca en la poesía española.
44.1 Temas y géneros.
44.2 Los cancioneros.
44.3 La visión medieval y renacentistas en las «Coplas» de Jorge Manrique.
44.4 Las «Coplas» y la tradición elegíaca de la poesía española.
44.5 Otros poetas.

45. La tradición del Romancero en la literatura española.
45.1 El Romancero. Definiciones. Origen. Clasificación temática. Estilo.
45.2 El Romancero Viejo.
45.3 El Romancero Nuevo.
45.4 El Romancero en la literatura española.

46. Los antecedentes de la novela moderna: Libros de caballerías y novela sentimental.
46.1 Libros de caballería. De la épica a la novela de aventuras.
46.2 Amadís de Gaula.
46.3 Otras novelas de caballería.
46.4 La novela sentimental. Orígenes. Características. Influencias.
46.5 Principales manifestaciones del género.

47. La herencia del teatro clásico y la crisis de los valores medievales en La Celestina.
47.1 La herencia del teatro clásico.
47.2 La crisis de los valores medievales.
47.3 La manifestación de los valores renacentistas.
47.4 Intencionalidad y sentido.

48. La nueva mentalidad renacentista: el humanismo y su reflejo en la literatura del Renacimiento. Dante y Petrarca en el contexto europeo.
48.1 Humanismo. Concepto. Características.
48.2 Humanismo y su reflejo en la literatura del Renacimiento. Humanismo en España.
48.3 Dante en el contexto europeo.
48.4 Petrarca en el contexto europeo.

49. Tradición y originalidad en la poesía de Garcilaso de la Vega.
49.1 Su persona y su obra en el contexto cultural del Renacimiento español.
49.2 Tradición poética.
49.3 Originalidad poética.

50. Trayectoria poética.
50.1 La tradición clásica y cristiana en la poesía de Luis de León. Juan de la Cruz y la experiencia mística.
50.2 Humanismo, Cristianismo y poesía en el Renacimiento.
50.3 La tradición clásica y cristiana en la poesía de Fray Luis de León.
50.4 La mística. Definición. Teorías.
50.5 Juan de la Cruz y la experiencia mística.

51. Invención de la novela moderna y realista. El Lazarillo de Tormes y la evolución de la novela picaresca.
51.1 El concepto de novela en el Renacimiento.
51.2 Novela realista frente a novela idealista. Compatibilidad y significado.
51.3 El Lazarillo de Tormes.
51.4 La evolución de la novela picaresca.

52. Cervantes y la síntesis de las nuevas formas de la narrativa renacentista.
52.1 Cervantes como síntesis de las nuevas formas de la narrativa renacentista.
52.2 La Galatea y el significado de lo pastoril.
52.3 Novelas ejemplares y el modelo italiano.
52.4 Los trabajos de Persiles y Sigismunda como novela griega, católica y renacentista.

53. El Quijote: Sentido y forma. Su influencia en la literatura europea.
53.1 Forma.
53.2 Sentido.
53.3 Su influencia en la literatura española y europea.
53.4 El tratamiento de la crítica.
53.5 El Quijote y la educación literaria.

54. Evolución de las formas y temas en la lírica barroca: Góngora, Quevedo y Lope de Vega.
54.1 Evolución de las formas y temas.
54.2 Góngora.
54.3 Quevedo.
54.4 Lope de Vega.

55. La creación del teatro nacional: Lope de Vega.
55.1 La comedia nueva frente a la obra teatral clásica.
55.2 Las representaciones barrocas.
55.3 Proyección social y política.
55.4 Lope de Vega.

56. Evolución del teatro barroco: Calderón de la Barca y Tirso de Molina.
56.1 Elementos fijos y elementos cambiantes en el teatro barroco.
56.2 Tirso de Molina.
56.3 Calderón de la Barca frente a Lope de Vega. Análisis comparativo.
56.4 Calderón de la Barca: Entre la espiritualidad, el espíritu nacional y la identificación con lo popular.

57. Los teatros nacionales de Inglaterra y Francia en el Barroco: Shakespeare y Molière. Relaciones con el teatro español.
57.1 El teatro francés.
57.2 Molière.
57.3 El teatro inglés.
57.4 Shakespeare.
57.5 Relaciones con el teatro español.

58. El siglo XVIII: Ilustración y Neoclasicismo. Análisis de una obra representativa.
58.1 El contexto sociocultural europeo.
58.2 Ilustración y Neoclasicismo.
58.3 Las ideas ilustradas y la estética neoclásica en España.
58.4 Interpretación de los géneros literarios en el Neoclasicismo.
58.5 Análisis de una obra representativa.

59. Evolución del ensayo durante los siglos XVIII Y XIX. La prosa ensayística durante el siglo XX.
59.1 Delimitación del género.
59.2 El ensayo en el siglo XVlll. Jovellanos.
59.3 Evolución del ensayo durante los siglos XVlll y XlX.
59.4 La prosa ensayística durante el siglo XX.
59.5 Tendencias actuales.

60. El movimiento romántico europeo. Análisis de una obra representativa.
60.1 Contexto histórico-cultural: La reacción anticlásica en Europa.
60.2 Rasgos que definen el nuevo movimiento.
60.3 El Romanticismo en Alemania, Francia e Inglaterra.
60.4 La introducción del Romanticismo en España.
60.5 Análisis de una obra representativa.

61. Los géneros literarios durante el Romanticismo. Mariano José de Larra. Gustavo Adolfo Bécquer.
61.1 El concepto de novela romántica.
61.2 Entre el costumbrismo y el periodismo.
61.3 El teatro romántico.
61.4 Mariano José de Larra.
61.5 Gustavo Adolfo Bécquer.

62. El Realismo y naturalismo europeos. Análisis de una obra representativa.
62.1 El contexto sociocultural europeo.
62.2 Análisis comparativos entre los dos movimientos.
62.3 El Realismo en Europa. Sthendal. Flaubert. Balzac. Dickens.
62.4 Zola y el Naturalismo.
62.5 Análisis comparativo de una obra representativa.

63. La novela realista en España. Benito Pérez Galdós y Leopoldo Alas «Clarín».
63.1 Definición. Entre el Realismo y el Naturalismo.
63.2 Novela realista y novela naturalista en España.
63.3 Benito Pérez Galdós.
63.4 Leopoldo Alas «Clarín».
63.5 Evolución de la novela realista y naturalista.

64. La literatura en la crisis de finales del siglo XIX. El Modernismo. La Generación del 98.
64.1 El contexto sociocultural en España y en Europa.
64.2 El Modernismo.
64.3 La Generación del 98.
64.4 Modernismo frente a noventayochismo.

65. Los inicios de la modernidad poética: del Simbolismo a las Vanguardias. Un antecedente: Baudelaire. Antonio Machado y Juan Ramón Jiménez.
65.1 Del Simbolismo a las Vanguardias.
65.2 Un antecedente: Baudelaire.
65.3 Antonio Machado.
65.4 Juan Ramón Jiménez.

66. Las vanguardias literarias europeas y española: Relaciones. La Generación del 27: Tradición y vanguardia. Análisis de una obra representativa.
66.1 Las vanguardias europeas. Las vanguardias españolas. Relaciones entre ambas.
66.2 La generación del 27: Tradición y vanguardia.
66.3 La generación del 27 y su proyección en la poesía española contemporánea.
66.4 Análisis de una obra representativa.

67. La poesía española durante la segunda mitad del siglo XX. Blas de Otero y Claudio Rodríguez.
67.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución de la poesía española.
67.2 La poesía española dentro de España.
67.3 La poesía española fuera de España.
67.4 Blas de Otero.
67.5 Claudio Rodríguez.

68. La renovación de las técnicas narrativas y teatrales en la literatura occidental durante el siglo XX.
68.1 Renovación de las técnicas narrativas.
68.2 Novelistas representativos.
68.3 Renovación de las técnicas teatrales.
68.4 Autores representativos.

69. La novela española en la primera mitad del siglo XX. Análisis de una obra representativa.
69.1 La novela de la primera mitad del siglo XX en España. Concepto y forma.
69.2 Cambios producidos.
69.3 La novela en el Grupo del 98.
69.4 La novela en el Grupo del 14.
69.5 Análisis de una obra representativa.

70. La novela española en la segunda mitad del siglo XX. Análisis de una obra representativa.
70.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución de la novela española.
70.2 La novela dentro y fuera de España. Análisis comparativo.
70.3 La novela social y la incursión en las nuevas técnicas narrativas.
70.4 Análisis de una obra representativa.

71. El teatro español durante el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
71.1 Contexto histórico-cultural y su determinación en la evolución del teatro español dentro y fuera de España.
71.2 El teatro español dentro y fuera de España. Análisis comparativo.
71.3 El teatro social y la incursión en la nueva dramaturgia.
71.4 Análisis de una obra representativa.

72. La narrativa hispanoamericana en el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
72.1 La prosa modernista y novela regionalista.
72.2 La renovación narrativa hacia la mitad de siglo.
72.3 El boom.
72.4 La novela hispanoamericana en los últimos decenios.
72.5 Análisis de una obra representativa.

73. La poesía hispanoamericana en el siglo XX. Análisis de una obra representativa.
73.1 El modernismo y posmodernismo.
73.2 La vanguardia poética.
73.3 La poesía pura y la poesía negra.
73.4 La poesía hispanoamericana en los últimos decenios.
73.5 Análisis de una obra representativa.

74. La literatura en lengua catalana, gallega y vasca.
74.1 Literatura catalana.
74.2 Literatura gallega.
74.3 Literatura vasca.
74.4 Estudio comparativo entre la literatura catalana, gallega y vasca en los últimos decenios.

75. La narrativa, la poesía y el teatro actual. Interrelación con las literaturas americana y europea.
75.1 Narrativa.
75.2 Poesía.
75.3 Teatro.
75.4 Interrelación con las literaturas americana y europea.

Gramàtica zero



La Gramàtica zero és un treball de l'Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol, pretén guiar en el millor ús amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d'una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions.

Revista Quaderns Digitals nº 69. Actes Congrés Millora Educativa i Ciutadania Crítica


Treballs de reflexió i l'anàlisi de models, recursos, estratègies i experiències en l'àmbit educatiu sobre millora educativa i ciutadania crítica.

Tracten de conjuminar en una mateixa línia de treball els àmbits de l'educació inclusiva i intercultural, amb tota una tradició de metodologies didàctiques cooperatives i participatives, que, des d'una perspectiva educativa sociocomunitaria, entén la millora de la qualitat de l'educació, a partir de models d'equitat. Això es traduïx en una formació de valors i actituds, per a la participació democràtica, la solidaritat, la responsabilitat i la lluita contra l'exclusió educativa i social.
Nombres :
Mesa 1: Educació inclusiva i intercultural
Mesa 2: Millora universitària per a la ciutadania crítica
Mesa 3: Ciutadania crítica i transformació social
Mesa 4: Educació inclusiva i intercultural (II)
Mesa 5: Estratègies didàctiques
Mesa 6: Gestió escolar i millora educativa

Per a més informació ací

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua elegeix com a president Ramon Ferrer

Era membre de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana

Ramon Ferrer, membre de l'actual junta de govern, ha estat elegit el nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en leseleccions que s'han fet aquest matí a la seu del monestir de Sant Miquel dels Reis. Els vint acadèmics han triat també els càrrecs que ocuparan a partir d'ara la vice-presidència, la secretaria i dues vocalies. Ferrer era membre de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Ramon Ferrer ha obtingut dotze vots, mentre que l'altre candidat, Pérez Saldanya, n'ha rebut cinc. Hi ha hagut tres vots en blanc.

L'altre aspirant a presidir l'AVL era Manuel Pérez Saldanya, president en funcions després de la dimissió d'Ascensió Figueres, que va renunciar el càrrec per integrar una de les llistes electorals del PP.

Mentre que Pérez Saldanya proposava una presidència allunyada de designis partidistes, una aproximació a l'Institut d'Estudis Catalans, i una col·laboració amb les entitats que promouen l'ús social de la llengua, Ramon Ferrer és partidari que l'AVL es concentri en l'estudi lingüístic de perfil més tècnic i és més refractari al IEC.

Tot i les diferències, Pérez Saldanya diu a VilaWeb que Ramon Ferrer li mereix 'confiança i respecte' i que 'serà un bon president'. Ferrer ve del sector secessionista, però Saldanya descarta que hi hagi a partir d'ara cap perill respecte qüestions com la unitat de la llengua: 'Tenim un dictamen d'obligat compliment que marca les línies d'actuació, i aquest dictamen diu que la llengua és compartida amb Catalunya i les Illes i que cal cercar ponts de col·laboració i diàleg'. En aquest sentit, Saldanya recorda que l'Acadèmia 'ha fet un camí important' i que per això les qüestions essencials no es veuran afectades. 'L'Acadèmia estableix que la llengua és una, compartida, que cal evitar el conflicte lingüístic i que cal potenciar-ne l'ús'. Saldanya creu que ara és moment d'avançar 'en allò que importa: les persones són importants, però la llengua ho és encara més'.

dijous, 17 de novembre de 2011

Eines per a l'ensenyament lingüís-TIC

Us deixem la presentació del taller que vam realitzar ahir a Castelló dins de les IV Jornades "Llengua i TIC", que enguany organitza Escola Valenciana. Aprofitem també aquesta entrada en el blog per convidar-vos a formar part de la nova xarxa social d'Escola Valenciana: http://escolavalenciana.ning.com/.


Vaga d'estudiants

STEPV dóna suport a la vaga del moviment estudiantil el pròxim 17 de novembre



El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV – Iv) dóna suport a la jornada de vaga i de lluita que han convocat les assemblees estudiantils de secundària i de les universitats per al dijous 17 de novembre sota el lema: “Per l'ensenyament públic i de qualitat!”.
El Sindicat comparteix les reinvidicacions del moviment estudiantil i de les organitzacions que convoquen la vaga. Una vaga que té com a reinvidicacions, entre d'altres, manifestar el rebuig a:
- l'aplicació de l'Espai Europeu Superior a les universitats a través de l'anomenada Estratègia Universitat 2015 que està suposant un procés de privatització.
- l'augment de les taxes universitàries en un 7% respecte de les del darrer curs, molt per damunt de la previsió de l'IPC.
- les retallades en les universitats públiques per manca d'un correcte finançament per part de la Generalitat Valenciana que es dedica a desviar els recursos a les universitats privades.
A més, tota aquesta política contrària a l’estudiantat es fa en un context econòmic i social de retallades i de pèrdua de drets entre les treballadores i treballadors i, especialment, entre la gent jove. Un exemple a casa nostra és que el 50% de les persones joves es troben desocupades.
Per tot açò, STEPV ha decidit mostrar el nostre suport i solidaritat a la lluita del moviment estudiantil i de les seues organitzacions a l'ensenyament públic i de qualitat en tots els nivells educatius i anima al conjunt de la comunitat educativa i a la societat valenciana a sumar-se a les mobilitzacions convocades i a construir un ample moviment social d'oposició a les polítiques neoliberals que s'estan duent a terme, també en el sector educatiu.



Manifestació 17N
València.12 hores. Facultat de Geografia i Història. Avgda. Blasco Ibànyez.
Castelló. 12 hores. Plaça de la Independència.
Alacant. 12 hores. Escultura de la mà.



14 de novembre de 2011


Per a més informació, podeu visitar el blog i llegir el manifest.

En Ric Rap Rondalles: El Musical

Nou profect per a difrondre les rondalles de Valor

Les llegendes d'Enric Valor a ritme de rap: En Ric Rap Rondalles: El Musical

Es tracta d'un àlbum il·lustrat-disc on podem gaudir d'una reinterpretació de sis rondalles d'Enric Valor amb ritme de rap (Joan-Ratot, Les velletes de la Penya Roja, I Queixalets, també!, El jugador de Petrer, El castell d'Entorn i no Entorn i El dimoni fumador). Es tracta d'una edició especial, publicada per Edicions de Bullent i no se la podeu perdre!

Amb aquest llibre-disc recorreran la Comunitat amb un espectacle destinat al públic familiar, amb aquesta a adaptació musical d´Enric Valor, on es mescla teatre, rap i soul, creant un espectacle a l´estil Broawdway per redescobrir Enric Valor i apropar-lo a tots els públics amb un espectacle modern, divertit i entretés. Ho confirme és divertidíssim!!!
Els resultats són sorprenents, amb molt de ritme, marxosos, no sols per al xiquetes i xiquets, també per als adults. Les llegendes agradaran a tots, entraran fàcilment amb el ritme i l'escenificació musical. Els intèrprets? Són Vol de núvol, una companyia teatral formada bàsicament per membres de Rapsodes (un grup de música en valencià). Andreu Laguarda és el responsable de l'adaptació musical i l'enregistrament a Mésdemil Estudis.
Les il·lustracions, magnífiques i divertidíssimes, estan realitzades per Alejandra Romero.

http://youtu.be/IL1bTMiBsmU

http://deqfagustlalluna-ade.blogspot.com/2011/11/es-tracta-dun-album-illustrat-disc-on.html

Vaga general

Comissions Obreres del País Valenciá - Federació d'Ensenyament. La FE CCOOPV dóna el seu suport a la vaga d'estudiants convocada pel SEPC i per diverses organitzacions el dijous dia 17.
El SEPC convoca vaga a tots els estudiants d'universitats i d'instituts de secundària per al pròxim 17 de novembre (Dia Europeu de l'Estudiant, així que n'hi haurà a tot Europa).

En moments com els actuals, quan les retallades en l'ensenyament públic són ja ben evidents i les amenaces d'intensificar-les en un futur immediat són molt més que una hipòtesi, cal una mobilització ferma i decidida. Particularment quan la Generalitat ve incomplint els seus compromisos amb les Universitats públiques i retalla encara més la seua aportació en els pressupostos per al 2012, mentre continua concedint tot tipus d’avantatges a les privades.

CCOO PV fa novament una crida al conjunt de la comunitat educativa a manifestar el nostre rebuig a aquestes retallades, a exigir a la Generalitat el compliment dels seus compromisos i a defensar fermament l'ensenyament públic i la Universitat pública de qualitat que volem.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Laia a l'institut de les Meravelles


Laia a l'institut de les Meravelles és una pel·lícula musical que han fet des del departament de música de l'IES Pare Arques, i que ens conta la història de Laia, una alumna de batxillerat que descobreix que un institut pot amagar molts secrets, i que algun d'ells et pot canviar la vida per sempre...

El projecte ha estat realitzat pels alumnes de música de Batxillerat, però compta amb la col·laboració dels alumnes i professors de l'institut, així com els alumnes del col·legi El Bosco, també de Cocentaina. Musicalment, tota la banda sonora està basada en el primer disc del grup Arthur Caravan.



Laia a l'institut de les Meravelles per lacaixetademusica


Podeu trobar més informació sobre aquesta experiència al blog La caixeta de música: música i educació i a la pàgina web de l'IES Pare Arques, entre d'altres.

Educación con recortes

Sistema educativo. Que la crisis obligará a ajustarse el cinturón es algo que muchos ciudadanos asumen, aunque esperan que la enseñanza pública no salga muy mal parada por el tijeretazo presupuestario, ya que, para ellos, la educación es "un derecho básico".

LAURA GARSANDO VALENCIA La Conselleria de Educación, Formación y Empleo es la segunda cartera que mayor partida presupuestaria recibe en la Comunitat Valenciana (abarca un 33%), por lo que es otro gran pilar del Estado del Bienestar que, hoy por hoy, la crisis económica ha colocado en el punto de mira.
Por lo general, los ciudadanos se muestra bastante satisfechos con la calidad del sistema de enseñanza pública: "Aporta muchas facilidades a los alumnos y, además, los profesores son muy buenos", manifiesta Eva Andreu, secretaria del Centro Específico de Enseñanza a Distancia (CEED) de Valencia. "Yo no valoro mal el sistema educativo, aunque también reconozco que siempre se puede mejorar", confiesa Mariví, profesora de este mismo centro.
Pilar es una estudiante del CEED, que ha encontrado un modelo educativo que se adapta a sus necesidades. Este centro, dirigido a mayores de 18 años, ofrece formación para bachillerato y acceso a ciclos formativos y a estudios universitarios, entre otros. "Se agradece este sistema, porque muchas personas no podemos permitirnos pagar una academia privada", afirma encantada.
Pero otro asunto distinto es la gestión que ha hecho la Generalitat de la Educación en la Comunitat. Por ejemplo, las subvenciones a centros privados, algo que muchos ciudadanos no aprueban. "Se está desviando dinero público a centros privados para subvencionar el bachillerato y hay muchos institutos públicos con clases vacías", cuenta Mariví. De hecho, "después de las elecciones se pactarán más centros concertados", opina Vanesa, quien es miembro del sindicato CC OO.
Julián vive en Valencia, pero cursó la educación primaria en su ciudad natal, Albacete, y destaca que "existen muchas diferencias" entre ambos modelos porque "en Castilla la Mancha se contemplan más programas sociales de ayuda para aquellos alumnos que tienen deficiencias para seguir el proceso de aprendizaje". Además, "allí es impensable tener alumnos en barracones", dice incrédulo.

La irrupción del modelo trilingüe
La propuesta estrella del exconseller de Educación, Alejandro Font de Mora, que contempla un modelo educativo con una docencia equitativa en castellano, valenciano e inglés, fue una cuestión que levantó polémicas entre los agentes educativos. Aunque todavía está en el aire, los ciudadanos también opinan sobre ella.
Entre el profesorado abunda la creencia de que "será muy difícil de implantar, ya que ni siquiera los niveles de castellano y valenciano son buenos", explica Mariví. Los estudiantes, por su parte, se muestran ilusionados por aprender más inglés, aunque son partidarios de una implantación progresiva del modelo. "Ahora no tenemos suficiente nivel para seguir clases en inglés de repente", afirma Raúl. Por tanto, "sólo tendría sentido si se empieza desde la infancia", matiza Pilar.

El efecto de la tijera
En tiempos de crisis, la receta más famosa entre los representantes políticos es la de "ajustarse el cinturón". En efecto, algunas CCAA como Madrid ya han notado el efecto de la tijera en el sector educativo. Algo que, según prevén los ciudadanos, ocurrirá también en la C. Valenciana. "La educación pública ha sufrido recortes, ya se nota mucho", aseguran Raúl y Cristina, estudiantes del IES Misericordia. "Cada año somos más en clase porque ahora ya no existe la diversificación, e incluso hay alumnos sin pupitre. Esta situación perjudica tanto a alumnos como a profesores", denuncian. Eva también habla de recortes en el CEED: "se ha reducido la plantilla de profesores, y hay asignaturas que ya no se dan porque están sin docencia", dice. De hecho, según los presupuestos de 2012 el gasto en personal docente ha caído un 3,22%.

dilluns, 14 de novembre de 2011

Coses del govern valencià...

Com que hui ha classe hem parlat d'algunes qüestions al voltant de les gestions del govern valencià pel que fa als centres privats/concertats i com afecten als centres públics, he recordat un vídeo que em va passar un amic meu que està clavat en política.
El vídeo és un poc llarg, però diu coses molt interessants i a la vegada preocupants.

Ací us el deixe!

http://www.youtube.com/watch?v=k1MYFIT19qM


La nova formació professional permetrà deixar l'ESO als 14 anys

La lluita contra el fracàs escolar | CANVIS EN EL SISTEMA EDUCATIU

La mesura dispararà la xifra d'estudiants que abandonen el tronc comú de la secundària. Els alumnes seguiran un curs professionalitzador de dos anys que donarà accés als cicles mitjans
La nova formació professional permetrà deixar l'ESO als 14 anys

La mesura dispararà la xifra d'estudiants que abandonen el tronc comú de la secundària

Els alumnes seguiran un curs professionalitzador de dos anys que donarà accés als cicles mitjans

Dilluns, 14 de novembre del 2011, El periòdic
JORDI CASABELLA. BARCELONA
L'escola comprensiva, el model que aposta per una fórmula que consisteix que tot l'alumnat faci el mateix durant el mateix temps, es troba en hores baixes. A partir del curs 2012-2013, els alumnes amb més dificultats per tirar endavant podran deixar l'ESO amb 14 anys, si durant l'any natural compleixen els 15, i accedir als nous Programes de Qualificació Professional Inicial.
Més informació ací