dijous, 3 de novembre de 2011

Pocoyó, comte de Floridablanca

Com sabeu, esta nit comença la campanya electoral que acabarà el dia 20 de novembre. Amb total seguretat els comicis, que se celebren en poc més de quinze dies, duran un nou govern conservador al govern de l'Estat espanyol. Per este motiu, totes les mirades s'han focalitzat en el programa electoral del Partit Popular.


No cal endinsar-se molt per comprendre que l'educació és un dels punts que el Partit Popular vol reformar. En la portada, al final d'aquella corrua de puntets multicolors, ja podem vore que l'educació és una dels pilars del seu nou govern. Tot amb una estètica un tant naïf, i no ho dic pas per la fotografia a plana completa de Mariano Rajoy Brey, sinó pels colors i l'estètica que s'hi fan servir.


I és que, segons el diari espanyol El País, la política del Partit Popular és una mica naïf, una mica com Pocoyó:

“El personatge animat enfundat en un vestit de vellut blau s'ha convertit en el referent ideal d'un polític en campanya que aspire a governar. Pocoyó és guai, amic dels seus amics, benparlat, una mica entremaliat per a què no parega gaire nyicris i, sobretot, no es mulla. No li cal. A l'univers idíl·lic de Pocoyó no hi ha problemes rellevants (...) I aquest és precisament el món que anhelen els polítics en campanya, un món de goma-espuma on tothom somriu al candidat i ningú fa preguntes delicades. Ja hi haurà temps de donar explicacions quan toque governar”


Aquesta pecul·liar notícia no apareix del no res. El creador de Pocoyó, així com el consell executiu de l'empresa que explota els seus drets, són profundament populars (del partit, vull dir). La setmana passada, el seu principal directiu de l'empresa que distribueix Pocoyó, José María Castillejo, comte de Floridablanca, feia unes declaracions a favor dels beneficis fiscals per les grans fortunes que va fer esclatar tot un moviment a Twitter amb el hashtag (o etiqueta) #quepaguenlosricos.


I qué té a veure això amb l'educació? Doncs que mentre seguim pagant-ho tot els mateixos de sempre i mentre els rics invertisquen els diners en el mateix lloc on els han ficat sempre, l'educació a Espanya serà la de sempre. I mentre tot això passa, el dolç monyicot de Pocoyó seguirá diguent... Poco... yo. Perquè ell, és fill de rics, fins i tot té títol nobiliari. Pocoyó ja sap que a ell li tocarà pagar menys. Com deia algun erudit a Twitter a una piulada:

@DonAire Ya queda claro qué quiere decir Pocoyo. "Hablando de impuestos, poco yo y mucho tú, que sino me voy" #quepaguenlosricos


Consulteu l'apartat d'educació del programa electoral del PP a la pàgina 75 i si us ve de gust comenteu una mica què us sembla. També podeu comentar si us agrada Pocoyó, a mi m'encanta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada